Enguany, fa pocs dies, des de Moscou, s'ha obligat, els refugiats txetxens dels cCamps de refugiats de la república d'Induïtxia, veïna de Txetxènia, a abandonar els camps establerts quan van fugir del moment més intens de l'última guerra Txetxena. Se'ls ha obligat a marxar, i se'ls ha obligat a tornar a les seves terres devastades, destí desconegut i per camins perduts, els grups humanitaris estan desconcertats i la premsa occidental sols en parla d'esquitllada. De fred i tos al pit. Pel Nadal els nostres pobles i ciutats s'omplen com de cuques de llum multicolors i espurnejants.
Missatge infinit, però tos al pit. Pel Nadal, una guspira de tendresa i pau brolla del cor de molts humans.
És el record d'un lliurament pels germans!1 Enguany, trist Nadal de nou ens espera...
El fred esquartera ses cames i ses mans.
Llurs ulls s'enfonsen en rostres compungits, trist Nadal de mil oblits.
Santa nit, plàcida nit... d'esperança, de recança, de mort i infinit!
Salvador Molins i Escudé. Berga (Berguedà).
