Una Constitució reformable
La Constitució espanyola sorgida de la transició democràtica i del postfranquisme és la millor de les possibles per l'època en què va ser concebuda i aprovada. La necessitat d'acord de tots els partits polítics féu possible aquest gran assoliment que transformà un Estat construït per la dictadura en una democràcia homologable a les de la resta del món. Un dels èxits fonamentals del text de 1978 són les autonomies. En un principi es pensava que els grans beneficiaris serien els bascs, els catalans i els gallecs, nacionalitats històriques que impulsaren la descentralització del caduc Estat de l'àguila, el jou i les fletxes, perquè tenien autoconsciència de poble i ja havien donat grans passes en aquesta direcció durant la Segona República. I en part va ser així. Però qui ha guanyat més amb l'articulació autonòmica d'Espanya són comunitats que abans eren simples regions i que patien un retard feridor i humiliant. Murcians, andalusos o manxecs han deixat de ser ciutadans d'una terra d'emigració i misèria per viure la prosperitat i ser receptors de mà d'obra arribada d'Àfrica. És des d'aquesta perspectiva que es fa més necessari que mai la reforma constitucional de cara a l'assoliment de l'Estat federal. Espanya és ara prou madura per aconseguir aquest gran avanç, molt més que vint-i-quatre anys enrere, quan va fer el gran salt envers la llibertat política i social.
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- Reclamen el desallotjament de dos edificis històrics de Palma, ocupats pel Ministeri de Defensa i per la família reial espanyola
- L’STEI denuncia que la Conselleria d’Educació amaga informació sobre ràtios i quotes
- GOB: «S’accelera la destrucció definitiva del sòl rústic a les Illes Balears»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.