Uns investigadors de l'Ohio State University han fet un estudi que demostra que la destrucció de determinats nodes de comunicacions suposaria un greu trasbals per al funcionament, a escala global, d'Internet. Fet i fet, els tràgics esdeveniments de l'onze de setembre de 2001 ja van posar de manifest la feblesa de la xarxa originada en la concentració d'alguns d'aquests nodes al World Trade Center de New York. Cal esperar, per consegüent, que els resultats d'aquest estudi acabaran de deixar ben palès el caràcter de llegenda urbana que té la justificació dels orígens d'Internet a partir de la necessitat de crear un sistema de comunicacions distribuït i no centralitzat, capaç de resistir la destrucció de qualsevol dels seus nodes per l'efecte, per exemple, d'una bomba atòmica. El responsable d'aquesta llegenda té nom: es tracta de Paul Baran, un investigador de la Rand Corporation que, vers la mitat de la dècada dels seixanta, va buscar la financiació de l'Agència de Projectes Avançats de Recerca americana, ARPA, que havia estat creada per Eisenhower com a resposta a l'èxit de llençament de l'Sputnik per part dels soviètics. Baran va veure en el nou sistema de comunicació per commutació de paquets una solució a l'escenari catastrofista que la guerra freda pintava i d'aquí la seva proposta, la qual no va obtenir financiació, però va deixar ben instal·lada la creença que aquest era el problema real que havia generat la creació d'Internet. Un pecat original que ens ha estat retret no poques vegades, sobretot quan això d'Internet començava a arribar per aquestes contrades nostres. Tanmateix, no cal gratar gaire per comprovar que un dels autèntics catalitzadors per a la creació d'Internet tenia uns orígens i una motivació molt més prosaics. I és que hom pot atribuir a Bob Taylor, el cap de l'oficina de projectes informàtics d'ARPA, una de les preguntes claus que va tenir com a resposta Internet. El fet és que Bob Taylor, també a mitjan dècada dels seixanta i per mor del seu càrrec, havia de controlar des de la seva oficina, reduïda en dimensions, els projectes informàtics finançats per ARPA de diverses universitats, cada una de les quals tenia un ordinador de diferent fabricant, la qual cosa l'obligava a tenir tres terminals diferents en el seu despatx, amb tots els inconvenients que això li suposava. Tot indica que un bon dia, Taylor no va poder pus i va exclamar una cosa com ara «Al·lotets, i vosaltres que en sabeu tant, no ho podríeu arreglar per tal que això funcionàs amb un sol terminal?» Internet és la resposta a aquesta pregunta, està clar que en el context del moment, caracteritzat per la força incipient dels sistemes de comunicació basats en la commutació de paquets. Tot i que les informacions sobre els resultats de la investigació de l'Ohio State University no s'estan d'atribuir la poca adequació de l'actual Internet a la maleïda llegenda urbana a una defectuosa planificació i desplegament, resulten molt més fàcils i entenedors els orígens d'Internet a partir de la pregunta de Taylor que de la proposta de Baran. En qualsevol cas, avui per avui, en veure el que és Internet, la versió tayloriana és també més coherent amb el que diu Manuel Castells al seu llibre La Galàxia Internet i que, en una versió més o menys lliure, els transcric: «La creació i desenvolupament d'Internet és una extraordinària aventura humana. Mostra la capacitat de les persones per a transcendir les regles institucionals, superar les barreres burocràtiques i subvertir els valors establerts en el procés de creació d'un nou món. A més, serveix per a donar suport a la idea que la cooperació i la llibertat d'informació poden afavorir la innovació més que la competència i els drets de propietat». Deixant de costat els romanticismes i nostàlgies que aquesta descripció pugui suggerir, no hi ha gaires dubtes que aquests fets poden explicar moltes de les tensions, gairebé insostenibles, associades a la generalització de l'ús d'Internet, que la col·loquen a mig camí entre la gran icona de modernitat i progrés de la societat actual i l'eina llibertària que els governs han de censurar, limitar i reprimir amb la complicitat necessària i gregària de les persones d'ordre de tot el món.
Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB
P.S.: Per cert, La Balearikus Party que comença demà al Poble Espanyol de Palma ofereix un mostrador molt escaient per tenir, de primera mà, una lleugera impressió sobre el que vol dir Castells quan parla de «la cooperació i llibertat d'informació» que ha inspirat la creació de la xarxa. Si hi estan interessats, no s'ho perdin. Dura fins el proper diumenge i l'entrada a les conferències és lliure.
