Josep Maria Llauradó

Penseu, maleïts!

Josep Maria Llauradó15/11/02 0:00

El més inquietant d'aquesta vellanova fundació FAES que ha posat en marxa Aznar aquesta setmana "Fundació per a les Anàlisis i els Estudis Socials, traduïda" és que no s'hi hagi dit explícitament, en la presentació, que fora d'aquesta fundació també es podrà continuar pensar. Pot semblar innecessari dir"ho, però és d'aquesta mena d'obvietats que esdevenen dramàtiques quan hom les anuncia i pacífiques si es mantenen en silenci. Si n'hi hagués algun dubte, només l'objecte fundacional d'aquesta FAES "pensar" ja és prou motiu per avisar"ho, i per avisar d'alguns petits matisos que podrien pertorbar la seva indispensable missió. Per exemple: la política professional deixa poc temps per pensar. Els equilibris entre sectors que a la mínima desembeinen la daga, les maniobres imprescindibles que s'han de fer cada dia des del despatx, el càlcul dels ascensos i descensos de la pròpia cotització, a més de la feina que suposadament s'hi fa, ho expliquen. I a això s'afegeix a l'aparició d'un ex"ministre socialista, el caràcter àmpliament conegut de la ideologia de la majoria dels cervells que integren la novavella institució, que previsiblement oferirà poques novetats per molt que s'ho pensin, això, o l'estètica repolida d'aquests actes on el rovell de l'ou és molt més ésser"hi que pensar"hi. També hi va aparèixer Isaiah Berlin, un pensador imprescindible que digué que «hi ha molts de fins distints que poden encalçar els homes, tot essent éssers plenament racionals, persones completes, capaces d'entendre's entre ells i de simpatitzar i d'extraure llum els uns dels altres», i també que els nacionalismes contemporanis són «una forma patològica de resistència autoprotectora». I la repetició, per enèsima vegada, d'aquest liberalisme tan espanyol de practicar tant liberalisme com permeti el pressupost públic i els mitjans i les institucions que l'estat "o el que era el mateix, tots els ciutadans" han posat a les mans dels suposats liberals. Més dubtós ha de ser el fruit real d'aquest objectiu fundacional de pensar, esdevingut mandat pels afectats, perquè del pensament, del veritable pensament, només pot sorgir la revolució, o canvis molt dràstics, i poques coses més, com prou bé sap el president Aznar i qualsevol que no es llepi els dits.

O l'objectiu de pensar seriosament, tot recordant el savi consell que, facis el que facis, si no et diverteixes, alguna cosa va malament. Potser per aportar"hi algun element de diversió, el Partit Popular ha impulsat per aclamació la incorporació de la primera dama al món de la política. Aquestes obvietats que em permeto molt modestament apuntar, tot seguint la línia que se'ns aconsella, de pensar, no han estat les úniques: l'obvietat que la FAES sorgeix amb la intenció de conservar tot allò que funciona també va presidir l'acte públic del seu naixement. Hagués estat divertit, i publicitàriament impecable, digne dels millors creatius de la cinquena avinguda, que el primer ministre hagués confessat que posava en marxa una fundació per conservar justament tot el que no funciona "el monopolis elèctric, energètic o telefònic, per exemple, o la Comissió Nacional del Mercat de Valors, o la política de beques, o la regulació del sòl que ha posat pels núvols el preu dels habitatges, o la mínima participació ciutadana, o el continu espectacle de la justícia, o la rigidesa, propera al rigor mortis, dels partits polítics. No, sortosament, no ho va dir. Ara bé: tampoc no va dir el contrari, i potser, en estricta lògica bivalent, la FAES servirà per mantenir allò que funciona... i també allò que no funciona. És a dir, perquè tot continuï igual, que és el que sol passar en aquests casos. Sort que l'obvietat, sempre a mà quan la ideologia falla, ha permès que els grans valors del centre reformista "la llibertat, la democràcia, l'humanisme occidental" que algun despistat potser entenia fins avui com valors de la cultura occidental, a dreta i esquerra, i no només del centre, també hi han reaparegut, perquè no hagués estat gens divertit assistir a la presentació d'una fundació que nasqués inspirada per l'opressió, el totalitarisme i la concepció fonamentalista de la societat. Per no parlar del que pot acabar"se d'inaugurar: el faesisme, que com acudit és dolent, però prou amarg. I que no és qualsevol cosa. De res, tot plegat.