Havia de ser a un teatre, la tragèdia russa. La manca de llitera
per a la primera assassinada irromp a les retines mallorquines, com
ha irromput la guerra de Txetxènia al cor de Moscou. O els avions
suïcides al centre mundial dels negocis. Treuen la primera víctima
estirada pels braços, com a deixada de la mà de Déu, en aquell país
on l'estat s'aficava a espiar al llit dels seus súbdits. I aquesta
visió electrònica del món des de Mallorca encara no havia estat
colpejada pels cossos penjant de l'amfiteatre. Tota la història
està farcida de desafiaments a la temporalitat i als equilibris de
l'espai i de les coses. Fins i tot els europeus "tan etnocèntrics i
tan dominadors" han cregut que podien dominar la producció,
canviant l'hora cada mig any, i les crisis els persegueixen des de
fa dos segles. Conserven, per si de cas, fins i tot aquell
estalinisme estrany i diabòlic, domesticat en forma d'ajuda
humanitària.
Els mil·lenaristes de sempre "i els d'aquí també" han volgut
tancar etapes i cremar naus, talment Cortés, en una exigència fatal
d'anticipar"se al temps i als the end's. Algú apuntava, l'altre
dia, que l'assassí del tarot era l'executor d'una nova tàctica de
l'anomenat terrorisme islàmic. Aquest seductor suïcidi que proposa
apartar Déu de la història i posar"lo més enllà dels fets i de la
fi perquè compleixi les seves responsabilitats salvadores, no és
també el motiu del manament de Bush o Putin? Per això, no calien
lliteres a l'escenificació de la fi. Les lliteres "fins i tot
motoritzades (quin preu s'ha de pagar per no perdre temps!)" són
per als diumenges a la tarda als camps de futbol, on se simula, amb
un joc, la tremenda espera de la victòria final o la derrota
immediata.
La lluna nova del vuitè mes ha tengut conseqüències fatals ja
d'abans que l'octubre passàs a ser el número deu i la llei natural
manava que era hora de fer llenya. Dia 28 d'octubre és Sant Simó i
es mor la mosca i el moscó. També ha estat terrible l'octubre per a
Moscou amb conseqüències arreu del món pel camí que va seguir la
revolució. També aquí es desfermà l'eufòria amb la victòria
electoral socialista fa vint anys tot rompent una rància tradició,
però la gestió cremà amb espires de corrupció, com la llenya
tallada en aquesta lluna. La tardor és època de grans fumeres
d'horabaixa als pinars i a les garrigues, màgics indrets per a la
tradició popular supesticiosa.
Una gran fumera s'espera per demà a Ciutat amb els calius vius
d'una manifestació històrica. La fi de les coses s'alimenta del
reciclatge de les branques tallades, de les restes,... I també de
la reinjecció dels vestigis d'un món sense història, sense
conflicte, sense jocs. Dins aquest món de signes i símbols "com el
fum ho és del foc", de museus, d'arxius i folklorismes, els
esdeveniments es rebelen i la violència ens colpeja la indiferència
diària, la distància, l'escepticisme, l'apatia rutinària,... perquè
al teatre Dubrovka no hi havia lliteres, com als camps de futbol el
diumenge. Sembla mentida que tot allò que pareixia superat, torni.
Com el virus d'un grip. O una plaga de rates. Així també s'omplen
els dies. Així també s'escriu la història.
I bé? Si la clau electoral és Ciutat, perquè no presenta el PP
d'una vegada Catalina Cirer per Fageda i per Mates ? S'estalviarien
moltes coses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.