Una de les causes de la invasió de l'URSS pels nazis era el domini del Caucas. «Els meus generals no comprenen la guerra econòmica», afirmà Hitler quan el seu estat major el criticà el 1942 perquè concentrà el gruix de la seva ofensiva no contra Moscou, sinó contra el Volga i la conquesta d'Stalingrad. Hitler volia arribar al Caspi per tenir el control del petroli i els minerals del seu subsòl. I allà perdé la guerra. L'Exèrcit Roig fou humiliat a Ucraïna i al Bàltic, on no combatia segur. Però la porta del Volga mai no s'obrí als alemanys. Tota una generació de soviètics se sacrificà sobre les seves gelades aigües per no cedir el Caucas, part essencial i imprescindible de la Rodina (pàtria socialista). Després, Stalin castigà els qui, dins l'URSS, simpatitzaren amb els alemanys: ucraïnesos, estonis, letonis, lituans i... txetxnens. Quan el 1991 s'esbuca l'URSS, les repúbliques bàltiques i Ucraïna, entre d'altres, assoliren la independència. I Moscou callà per tapar la boca a Occident i poder mantenir el gruix de l'antic imperi. Al Bàltic Rússia té Petrograd, fundada per Pere el Gran. Estònia, Letònia i Lituània no són bàsiques. L'agrícola, poc industrialtizada i sempre dependent Ucraïna, tampoc no ho és. Però Txetxènia i el Caucas són el pa i la sal del futur. Per això els russos han desfermat allà una guerra espantosa, quasi d'extermini. Cada cop són més aliats de la creuada antiterrorista empresa per Bush. Putin sap que quan Rússia es desenvolupi industrialment serà una potència superior a l'Europa unida perquè no tindrà dependències energètiques. I cerca el suport internacional per esborrar del mapa els txetxens. Vol una onada de solidaritat internacional que condemni l'acció terrorista contra un teatre ple de gent a Moscou.