La important exposició de Maria Carbonero a la galeria d'art
Kunstmann, a la plaça de Canal de Santanyí, encara es pot veure
fins al dia 6 de novembre. Començ per remarcar-ho perquè entenc que
el meu primer deure és recomanar vivament visitar-la, a tots
aquells afeccionats a la millor pintura que no ho hagin fet encara.
Cal afegir, de més a més, que el marc físic d'aquesta galeria
"oberta el 1994 però que he de confessar que desconeixia encara" ja
és, per ell mateix "degut a la qualitat de la renovació i
agençament de la vella casa de poble i a la saviesa estètica de la
disposició del jardí interior, que es distribueix en una sèrie
d'espais interrelacionats", un poderosíssim motiu addicional per
qui no el conegui.
Pere Serra, a 101 pintors, les seves Memòries d'una col·lecció,
afirma que Maria Carbonero és «sense cap dubte la pintora més
important que hi ha hagut mai a Mallorca». Malgrat la rotunditat
d'aquesta valoració, la veritat és que la seixantena d'obres
exposades actualment ve a ratificar-la, ja que afegeix llenya al
foc de l'admiració que sentim els seus seguidors, per
l'extraordinària sensibilitat pictòrica de l'artista.
Aquesta exposició, en efecte, declarada sota el signe de la
hesiquia grega (terme que podríem considerar un equivalent de la
tranquillitas llatina, però una tranquillitas en un poderós estat
de gràcia), al meu parer suposa realment atènyer un escaló encara
més alt en la seva carrera. Molt especialment, per a un servidor,
en els nombrosos "però mai repetitius" caps femenins que la
integren, ja siguin acrílics sobre tela o gouaches damunt cartó,
amb un predomini gairebé absolut del negre i el blanc més
llampants, acompanyats, si de cas, per unes vagues policromies "o,
més exactament, bi o tricomies" de tonalitats molt rebaixades.
Per mi, l'opus magnum d'aquestes obres de mida 46 x 55 cm, és
l'esplèndida sèrie Notoubabou (cal suposar que deu ser el nom
d'algun indret o poblat de l'frica que ha visitat l'artista).
D'aquesta sèrie he anotat com especialment aconseguides els números
I, IX, VI, V i X, que cal recomanar encaridament, a despit que em
senti incapaç de fer-ne més comentari que el de subratllar la seva
peculiar capacitat per a colpir-nos amb la seva delicada bellesa.
Sols de Notoubabou X gosaré afegir que podria mig descriure's com
el cap d'una nina africana melancòlica amb unes petites trosses o
moñitos.
També cal destacar el n. 26 del catàleg, un oli sobre tela,
sense títol, un cap molt espigat, d'ulls també melangiosos, en un
format vertical de 73 x 50 cm; Lola jugant, un acrílic sobre tela,
amb predomini del negre i unes contribucions de grisos cremosos;
Al·lusió, un magnífic acrílic damunt paper en un format gros, de
112 x 76 cm; el n. 34, sense títol, un gouache sobre cartó; i el n.
37, un cap de negra amb quatre moñitos, pintat també al gouache
damunt cartó, de tonalitat vermellenca combinada amb grisos.
Tot plegat, una passa endavant més en la que ja és una
excepcional trajectòria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.