La important exposició de Maria Carbonero a la galeria d'art Kunstmann, a la plaça de Canal de Santanyí, encara es pot veure fins al dia 6 de novembre. Començ per remarcar-ho perquè entenc que el meu primer deure és recomanar vivament visitar-la, a tots aquells afeccionats a la millor pintura que no ho hagin fet encara. Cal afegir, de més a més, que el marc físic d'aquesta galeria "oberta el 1994 però que he de confessar que desconeixia encara" ja és, per ell mateix "degut a la qualitat de la renovació i agençament de la vella casa de poble i a la saviesa estètica de la disposició del jardí interior, que es distribueix en una sèrie d'espais interrelacionats", un poderosíssim motiu addicional per qui no el conegui.
Pere Serra, a 101 pintors, les seves Memòries d'una col·lecció, afirma que Maria Carbonero és «sense cap dubte la pintora més important que hi ha hagut mai a Mallorca». Malgrat la rotunditat d'aquesta valoració, la veritat és que la seixantena d'obres exposades actualment ve a ratificar-la, ja que afegeix llenya al foc de l'admiració que sentim els seus seguidors, per l'extraordinària sensibilitat pictòrica de l'artista.
Aquesta exposició, en efecte, declarada sota el signe de la hesiquia grega (terme que podríem considerar un equivalent de la tranquillitas llatina, però una tranquillitas en un poderós estat de gràcia), al meu parer suposa realment atènyer un escaló encara més alt en la seva carrera. Molt especialment, per a un servidor, en els nombrosos "però mai repetitius" caps femenins que la integren, ja siguin acrílics sobre tela o gouaches damunt cartó, amb un predomini gairebé absolut del negre i el blanc més llampants, acompanyats, si de cas, per unes vagues policromies "o, més exactament, bi o tricomies" de tonalitats molt rebaixades.
Per mi, l'opus magnum d'aquestes obres de mida 46 x 55 cm, és l'esplèndida sèrie Notoubabou (cal suposar que deu ser el nom d'algun indret o poblat de l'frica que ha visitat l'artista). D'aquesta sèrie he anotat com especialment aconseguides els números I, IX, VI, V i X, que cal recomanar encaridament, a despit que em senti incapaç de fer-ne més comentari que el de subratllar la seva peculiar capacitat per a colpir-nos amb la seva delicada bellesa. Sols de Notoubabou X gosaré afegir que podria mig descriure's com el cap d'una nina africana melancòlica amb unes petites trosses o moñitos.
També cal destacar el n. 26 del catàleg, un oli sobre tela, sense títol, un cap molt espigat, d'ulls també melangiosos, en un format vertical de 73 x 50 cm; Lola jugant, un acrílic sobre tela, amb predomini del negre i unes contribucions de grisos cremosos; Al·lusió, un magnífic acrílic damunt paper en un format gros, de 112 x 76 cm; el n. 34, sense títol, un gouache sobre cartó; i el n. 37, un cap de negra amb quatre moñitos, pintat també al gouache damunt cartó, de tonalitat vermellenca combinada amb grisos.
Tot plegat, una passa endavant més en la que ja és una excepcional trajectòria.
