algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
23°

L'insult del senyor Aznar a la intel·ligència

Fa més d'un any de les eleccions d'Euskadi i cada dia ens despertam amb una nova notícia de la premsa associada al poder centralista espanyol. La situació s'ha polaritzat tant que ja no s'amaguen per cap de les dues parts els interessos nacionalistes i els models d'estat que defensen.

En aquest any llarg des de les eleccions del maig de 2000, hem seguit la realitat informativa des de dos llocs diferents, des de Palma "seu del Comitè de Solidaritat Illes Balears amb Euskal Herria" i des d'Euskadi. Com comprendreu, les situacions informatives que es viuen són diferents.

Des de Madrid s'ha produït un fenomen que tots crèiem oblidat i que ha suposat la recuperació d'iniciativa del nacionalisme espanyol. L'equip d'Aznar ha descobert la rendibilitat electoral que dóna l'enfrontament amb el nacionalisme basc.

Això últim seria una anècdota si no coincidissin un altre tipus de situacions com són: el seguiment a cegues de la política nord-americana, el menyspreu per la immigració, l'odi naixent davant el moro, els discursos autocomplaents i cabdillistes de José María Aznar i el retall de llibertats que suposa l'aplicació de les darreres normes legislatives (Llei de qualitat, llei de partits, decretazo laboral, etc.).

Sobre la postura resistent de l'executiu basc, l'acord d'Ajuri Enea escenificava una realitat molt distinta a la que es viu en l'actualitat. D'una banda s'havia aconseguit unir a tots els partits polítics en contra de la violència, llevat d'Herri Batasuna, i per una altra es plantejava la solució final dialogada del conflicte basc.

Amb el pacte d'Estella es trenca el consens de la mesa d'Ajuri Enea i s'aconsegueix elaborar un altre escenari, que en un principi il·lusiona tots els demòcrates de bé. La situació de treva i de diàleg semblava imparable, el símil amb Irlanda era evocat contínuament. Només sorgeixen dos sectors atacant-lo visceralment: l'encapçalat per Mayor Oreja i el de Nicolás Redondo.

La manca de resultats i la tornada d'ETA a les armes mata definitivament la il·lusió generada pel Pacte d'Estella. La unió dels dos sectors contraris per a la conquesta frustrada del Govern basc aconsegueix elaborar un altre escenari de dues parts, ben distint dels dos anteriors: a un costat el pacte antiterrorista espanyol del PP i el PSOE i a l'altre el Govern tripartit d'Euskadi del PNB, EA i IU.

El més greu que es podia esperar comença a prendre cos. En aquest últim any el boicot de l'estat espanyol a l'executiu basc ha estat manifest. Les mesures preses pel Parlament espanyol han anat dirigides a neutralitzar qualsevol possibilitat de sortida dialogada al conflicte. I l'estratègia d'unir el futur de Batasuna al del nacionalisme basc està donant resultat. Però, el que el Govern espanyol no es plantejava en cap moment és que es donàs una situació com la d'ara: un Govern basc exigint totes les competències i amb un lehendakari parlant de realitzar una consulta per aconseguir un estat basc lliure associat a Espanya i a Europa.

Per la seva banda, l'estratègia d'ETA continua sent la de «com pitjor, millor». Des de l'assassinat de Miguel Àngel Blanco, ETA s'ha proposat enverinar les relacions institucionals existents des de la transició i es torna a la situació d'enfrontament civil. En el seu objectiu està aconseguir que s'anul·li l'Estatut d'autonomia i que la situació torni tan irrespirable.

Per això la classe política s'ha de seure a dialogar a la recerca d'una solució.

A. Aguirrebenboa Esnaola. (Rebut per e-mail).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.