Ahir acabava al Líban una reunió de 45 països on es parla el francès. Ha estat la cimera de la Francofonia, que es fa cada dos anys. Enguany ha caigut en un momeny que el seu missatge, que fa falta una alternativa clara al bloc cultural anglosaxó, ha estat molt oportú. França ja ho té clar fa estona, que el francès i la cultura francesa és un bastió contra el domini dels anglòfons en el món cultural i mediàtic. Aquesta cimera, malgrat reuneixi sobretot països que han estat explotats pels francesos com a colònies, es va transformant en una organització amb la qual comptar. Les excolònies comencen a veure el francès no com la llengua de l'opressor, sinó com de la modernització. El darrer a fer un discurs en aquest sentit ha estat Abdelaziz Bouteflika d'Algèria, que assistia a la cimera per primera vegada. Algèria era un dels règims més reticents a fer front comú amb França. Enguany, per uns motius molt concrets, han decidit apuntar-s'hi. Una de les causes que més hauran ajudat la decisió d'Algèria, i que més han ajudat a reforçar la causa comuna, ha estat la creació del front internacional contra el terrorisme i les declaracions de Bush sobre Iraq. La Francofonia, grup d'estats dispars, és l'únic en què reuneix sota una sola bandera, en aquest cas més bé cultural, països europeus, africans, cristians i musulmans. És un bloc d'estats que han fet un esforç per posar les similituds per damunt les diferències religioses i ètniques, en un moment que tants països tenen problemes per acceptar els veïns d'arrels foranes. La Francofonia interessa per la seva posició, que permetrà fer de pont, o de tercera força, en uns anys quan es parla del conflicte de civilitzacions. Els somniadors de París ja deuen veure el futur del francès com el transmissor d'un missatge intercultural, amb el qual es podran identificar tant els de tradició cristiana com els de musulmana. Malgrat el poc respecte del centralisme francès per les diferències culturals dins França, potser les seves pretensions internacionals siguin del tot recomanables.