La legislatura actual va començar sota el signe de la tractorada, i és probable que acabi caracteritzada per la manifestació de la gent del trot. Els propietaris del camp no han volgut ésser aliens a la moguda. La cultura del trot "no amb tanta tradició, entre nosaltres, ni prop fer"s'hi!, com voldria dona Maria Antònia", és bàsicament rural. I els interessos que es mouen entorn a la lototrot, afecten una part del sector dels grans propietaris agrícoles. A posta, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, els tractors dels afiliats a ASAJA també sortiren ahir de matí, al carrer, a embullar la troca. Aquesta gent, la d'ASAJA, és insaciable, i ens ve a demostrar que la política d'acontentament del sector que ha portat a terme Mateu Morro ha servit de ben poc. Són, els d'ASAJA, com el lleó que no et devora mentre té l'estómac ple, però no per això pot considerar"se'l domesticat. Sobretot, si qui governa és l'esquerra. La negativa del govern a tirar endavant la lototrot, els ha fet entrar fam als d'ASAJA. Han olorat diner fresc i ja no han tengut assossec. Evidentment, el govern, en aquest assumpte, ha actuat amb una indecisió i amb una malaptesa insuperables. Amb la seva incoherència "si més no, als ulls del ciutadà", ha convertit un projecte empresarial en un conflicte amb implicacions socials diverses. Vull dir que, els del govern, han vist créixer, davant d'ells, un problema del no"res, perquè les coses del trot no interessaven ni interessen l'opinió pública. Altra cosa és que dona Maria Antònia s'entesti a popularitzar"les. Fet i fet, dona Maria Antònia s'ha inventat un esport nacional, el trot, de la mateixa manera que va inventar"se la Diada del 12 de Setembre i s'inventarà qualsevol fotesa relacionada amb el vestit a l'ampla i les castanyetes, per tal de deixar petjada i aconseguir qui sap què. Insistesc: el trot mai no ha estat, a Mallorca, l'esport nacional. Temps enrere, va gaudir d'una certa rellevància, però sempre molt per davall del futbol, el ciclisme o la boxa. Els cavalls de trot eren propietat dels rics, cosa que no eren la gran majoria de pagesos. I les curses, pels camins de foravila, s'organitzaven per ventilar les qüestions d'amor propi entre dos amos de possessió que en tenien, de cavalls, a més a més de duros per fer créixer les apostes a les tavernes del poble. Allò que se'n diu un esport de masses, mai no ho ha estat, el trot. Altra cosa és que pugui esdevenir, en un futur, un negoci força cobejable si la lototrot veu la llum verda. Avui per avui, sembla que no la veurà. Demà...? Qui sap! El govern ha mostrat el confit, als interessats amb la seva posada en marxa, i després se l'ha embutxacat, qui sap, també, per què. Aquest, el de la lototrot, és un litigi d'arguments coneguts i de motius presumibles. I els estires i arronses han acabat per irritar el món del cavall. Vull dir que s'entén, fent un exercici de bona voluntat i d'innocència pregona, la seva crispació. En canvi, el suport d'ASAJA a la manifestació d'ahir s'ha d'interpretar com un desig irrefrenable de moure gresca per part dels terratinents, cosa que no deixa d'ésser, en certa manera, sorprenent. No era d'esperar que Gabriel Company seguís les passes de Fernando Dameto, perquè aquest va cometre l'error d'elevar massa el to de les seves exigències. Va contribuir a la defenestració de Joan Mayol, és cert, per a divertiment del Partit Popular, però també ell va caure en descrèdit. Company, des del punt de vista ideològic, és tan dur com Dameto. En canvi, té una capacitat negociadora envejable. És intel·ligent, hàbil i populista, cosa que li permet comprometre el pagès en la defensa d'uns interessos de classe que no tenen perquè ésser els que més li convenen. Però això no ve al cas. Vull dir que, en asseure's a negociar amb l'administració pública, disposa de recursos suficients com per a guanyar la partida o, si més no, no sortir"ne perdedor. Curiosament, en la qüestió de la lototrot, ha optat per radicalitzar ASAJA. Els arguments que dóna no són prenedors. Diu a Ultima Hora: «Hasta ahora no hemos estudiado estas posibilidades (la de conrear civada per als cavalls), pero ha llegado el momento de estudiarlas con detenimiento y ponernos en marcha» (entre parèntesi: després de dos"cents anys d'esport nacional, ens adonam que els cavalls mengen farratge!). I més endavant, aclareix: «...el trote puede ser importante para la agricultura». En conclusió, les motivacions que exposa no tenen cap ni centener. Com es pot participar en una manifestació de protesta per a reclamar una relació comercial, la dels agricultors amb els propietaris de cavalls, que és evident que mai no s'ha produït? Company du els tractors a Palma, més per veure el benefici polític o econòmic que en treu, que per protestar per una determinació o uns fets que hagin lesionat els interessos del sector que representa. I això no és políticament correcte. En fem una lectura frívola, de tot plegat? Ahir de matí els cavallets i els tractors en feren de les seves pel Passeig d'en Sagrera. I, l'horabaixa, va sortir el carro de la Beateta. La manifestació i la processó són la cara crispada i benèvola d'una mateixa moneda. Hem de pensar que la dreta reclama el seu dret a divertir"se.