El jove pintor alcudienc Vicenç Ochoa acaba d'inaugurar recentment una exposició a la ciutat de Cartagena. Jo i un grup d'amics l'acompanyaren en aquella nova presa de contacte amb el fet de mostrar públicament l'obra creativa d'un artista. L'improbable lector d'aquesta columna sap perfectament que no és la meva especialitat fer crítica d'art. Res més enfora de la meva intenció. En aquest mateix diari gaudim de la solvència contrastada en aquestes tasques d'en Guillem Frontera. No diré que sigui un ignorant en qüestions pictòriques, perquè tampoc crec que el meu desconeixement arribi a l'analfabetisme, prop s'hi fa, però! És sabut que el meu pare era un apassionat de l'art i, sobretot, de la pintura contemporània. Així, encara que només fos per contaminació familiar, alguna cosa sempre pots aprendre. Si una cosa destaca de la vida cultural balear, a més de la quantitat d'escriptors, és la quantitat de pintors amb coses interessants a dir i a exhibir. És una llàstima que els balears no haguem estat capaços d'unir el nostre país amb un geni tan universal com Joan Miró. És una llàstima que a nivell internacional no s'hagi creat una espècie de sinonímia entre Balears i Miquel Barceló. Un dels reptes que tenim com a col·lectivitat abocada a viure del turisme és treure partit de la nostra producció cultural. I aquesta protecció abasta molts de camps i molts de sectors. Un d'aquests sectors és el de la pintura. La creació de museus és la materialització més important en aquest sentit i, per tant, no es pot més que saludar positivament el projecte del Baluart. A un nivell més humil també s'hauria de potenciar la xarxa de petites galeries que a Palma i als pobles de la Part Forana ens estan fent ofertes atractives i innovadores. I perquè això rodi, i tot plegat tengui sentit, cal, a més, mimar al pintor, que és qui posa la matèria prima d'aquesta indústria. Òbviament l'exposició de quadres no ha de menester pintors arrelats a aquestes contrades. Ja sabem que avui no hi ha distàncies. Tanmateix, si no hi ha un cert arrelament, un contingent notable de creadors que fan pintura des d'aquí, simplement el que es faria és pur aparador superficial o burda còpia de propostes d'altres indrets. Hi ha d'haver importacions i exportacions, ara bé, un país és ric en la mesura que exporta més del que importa, ho faci en quantitat o en qualitat. Bé idò, a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera la pedrera de bons pintors és gran i d'un més que respectable nivell, que surtin de les nostres fronteres és una satisfacció, tot i que no seria gens dolent que també aquí poguéssim contemplar la nova obra que ofereixen a fora. En Vicenç mostra obres de gran format on, com diu l'estimat Alexandre Ballester en el text del catàleg, damunt de grans fons uniformes, monocromàtics, monòlegs molt pensats amb segmentació geomètrica que presenten dibuixos d'esquelets d'animals. En Vivenç trenca amb aquesta exposició un cert silenci on s'havia instal·lat, i així se torna a reposicionar en el nostre panorama de pintors amb possibilitats de projecció i d'esdevenir una de les nostres firmes consolidades. Certament que parl des de la subjectivitat de l'amistat, des del patriotisme alcudienc i des de l'atreviment del no expert. És clar que sí. De totes maneres, crec que els que pensam que aquest país enmig de la mar té un món artístic en ebullició, gaudim que nous elements tornin a entrar en aquest estat de transformació. Donem la benvinguda a aquesta nova aventura exterior d'en Vicenç, al qual des d'aquí vull encoratjar a continuar la feina que retorna a engegar.