Els congressos dels partits resulten molt inútils moltes vegades, tampoc no ens hem de creure ara que el PP sigui especialment incompetent en aquest sentit. Però la veritat és que d'un congrés celebrat a poc més de mig any de les properes eleccions, per un partit que encara no ha designat el seu candidat, calia esperar una mica més. Com a mínim que anunciàs qui serà aquest candidat, que per una banda sembla cantat, però per una altra no s'acaba de decidir. I com a mínim resulta obligat demanar-se com així en un partit que va tenir tan bo de fer designar la candidata a la batlia de Palma, desbancant sense contemplacions el que havia guanyat per majoria absoluta les tres darreres convocatòries i ja havia anunciat que tenia intenció de continuar, li resulta en canvi tan difícil proclamar el que pretén, com diuen ells, «recuperar la Comunitat Autònoma», com si efectivament estiguessin convençuts que això és una finca particular seva de la qual han de desallotjar un «okupa» que s'hi ha introduït il·legalment. Sens dubte és ben cert que el senyor Matas no té cap gana de jugar-se el tot pel tot, quan li resulta tan còmode seguir a Madrid, i s'estimaria més donar pas a la candidata Rosa Estaràs, candidatura que em permet recordar que ja vaig raonar com a possible aquí mateix fa més de sis mesos. Com també és probable que estigui pendent dels tribunals, cosa que és símptoma de molt mala consciència, quan els de Madrid li resulten tan cooperatius. Sembla que no se n'acabi de fiar i que el seu raonament sigui: «La cosa és tan evident, que tard o d'hora no tendran més remei que empitonar-me». I això sintonitza amb una de les poques coses que m'han cridat l'atenció del congrés del PP de la setmana passada. Perquè així mateix es necessita molta barra per part del senyor José Mª Rodríguez per atrevir-se a dir que el PP vol tornar a governar per dur a terme la «regeneració ètica de la nostra Comunitat Autònoma». Són paraules textuals del seu discurs davant el congrés, i realment valdria la pena que el senyor Rodríguez no fos tan oblidadís. Deixem al marge la seva pròpia gestió a IFEBAL, que tots els que la coneixen qualifiquen de tot manco d'ètica. Però que un partit responsable de tot el rosari de corrupcions i corrupteles que han acompanyat el PP en els seus anys de govern, des de Zeus i Torcal i les subvencions olivareres a qui no tenia oliveres, passant pel túnel de Sóller i el frau electoral a Sa Pobla fent votar els morts, fins a les operacions Mapau i Bitel, s'atrevesqui a dir, per boca precisament del senyor Rodríguez, que vol regenerar èticament la Comunitat Autònoma, és una mica sobrat. Si hi afegim l'afirmació del seu reelegit president regional senyor Matas, que va explicar que l'objectiu del PP és superar la ruptura amb la societat que, segons ell, ha provocat el Govern del Pacte de Progrés, la pregunta que s'imposa és ben evident: De quina societat parla el senyor Matas? I la resposta també és òbvia: Aquests senyors confonen la part amb el tot. Parlen de la petita part de la societat a la qual serveixen, i a la qual se senten lligats, com si fos tota la societat illenca. En definitiva, ens mostren així la seva manca d'idoneïtat per governar aquesta terra. Després de tot, potser no ha estat inútil, aquest Congrés.