nubes dispersas
  • Màx: 18.8°
  • Mín: 13.93°
18°

La salut privada

Se suposa que un dels factors a favor de la liberalització de molts mercats, i de la privatització de molts serveis que abans eren estatals, és que els consumidors guanyen llibertat per triar i exigir el millor servei possible pel preu que paguen. La teoria té l'encant de la senzillesa i manca, a primera vista, punts en què el consumidor individual es pugui veure perjudicat. Encara que sempre hi ha allò que un sistema privat, per exemple la salut privada o l'educació privada, exclou els de renda més baixa dels millors serveis. Però ara surten a llum més detalls de la fal·làcia que de vegades suposa creure en la veritat d'aquestes teories simples. Han descobert que els criteris que aplicam per triar un servei de salut privat no són del tot lògics. Un suposaria, com s'ha fet generalment fins ara, que el consumidor d'aquests serveis es miraria un poc la qualitat dels serveis, el preu que paga, les garanties que es donen, i triaria el millor del mercat segons el seu pressupost. Però quina sorpresa s'han duit als Estats Units en descobrir que no és així. Un estudi que es treu aquesta setmana demostra la ingenuïtat de la teoria que defensen els nostres polítics privatitzadors: els consumidors que tenen accés a avaluacions de preu/qualitat sobre serveis de salut no apliquen aquesta informació quan trien un servei. Clar, si no fos així el màrqueting seria una ciència molt simple: com més bon preu es cobràs per més bon servei, més clients es tendrien. Però no és així. La teoria va tan equivocada que els del sector es graten el cap. I els polítics que privatitzen s'haurien de repensar l'argument que els serveis privatitzats automàticament milloren. El mercat no funciona així.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.