Aquest dimarts, amb el rebuig a l'esmena a la totalitat presentada pel Partit Popular, la llei reguladora del creixement urbanístic a les Illes Balears (l'anomenada llei de quotes) ha entrat en la seva darrera fase de tramitació parlamentària. Aquesta és una llei d'importància singular: la valoració de la política de protecció territorial que hagi fet el Pacte de Progrés serà ben diferent si s'arriba a aprovar o no. Sense llei de quotes, el Pacte haurà suspès de manera estrepitosa en l'assignatura principal que tenia per al quadrienni, que no és altra que la contenció del ciment. Amb llei de quotes, haurà aconseguit introduir un instrument nou de frenada d'aquest ciment. Això no equival, per descomptat, al canvi de model territorial que Mallorca i les Balears necessiten amb urgència, i que exigeix, com a mínim, una reforma profunda de les Directrius d'Ordenació Territorial i una aplicació de la programació de llicències més estricta. Avançar cap a la sostenibilitat exigeix molts d'altres objectius, molts d'ells encara no aconseguits o aconseguits a mitges: completar el mapa dels espais naturals protegits, crear una vertadera legislació ambiental, o fer uns plans territorials insulars de signe clarament proteccionista, per esmentar tres elements bàsics. Amb la llei de quotes s'aconseguirà, en tot cas, avançar en la idea que els poders públics tenen capcitat per decidir el volum de construcció que cada any pot suportar el territori.

Hi ha, però, esmenes d'Unió Mallorquina. Res semblaria més lícit que recórrer a aquest mecanisme parlamentari d'intercanvi de posicions polítiques, si no fos que els partits el Pacte tenen acordat que les esmenes només es presentin de manera consensuada. No oblidem que quan Els Verds vàrem presentar esmenes de detall a la llei de l'ecotaxa vàrem ser anatemitzats sense pietat. Ara, en canvi, es mostra bona disposició a negociar amb UM unes esmenes que no tenen com a objectiu principal buidar la llei de contingut. Invocar l'excepcionalitat del procés d'aquesta llei (és a dir, dir que el Consell de Govern ja va aprovar el projecte preveient una posterior negociació amb UM) no només no es correspon amb el que es va donar a entendre des del PSIB, sinó que constitueix una mostra més d'una altra excepcionalitat permanent: la del veto d'UM a allò que de més progressista pugui fer el Govern de les Illes Balears.

El bessó del que demana Unió Mallorquina és que la Llei de Quotes no sigui aprovada (o no tingui efectivitat) mentre no s'hagi aprovat el seu Pla Territorial de Mallorca. Això vol dir que la programació de llicències hauria d'anar lligada a un instrument d'ordenació territorial que no fa altra cosa que consagrar el model del darrer govern del Partit Popular: més sòl urbà, més camps de golf, més sòl rústic sacrificat als habitatges unifamiliars, i molta més capacitat per a la xarxa de carreteres. A la deslleialtat en el procediment (la presentació de les esmenes) s'hi afegeix la deslleialtat a allò que estava en el centre del canvi polític de 1999 (la contenció urbanística). Els partits més compromesos amb la sostenibilitat han de deixar clar que la llei de quotes no pot admetre més esmenes que les que augmentin la seva capacitat (ben tímida, d'altra banda) de frenar la invasió de les grues.