La hissada de bandera que se celebrà ahir a Madrid a la plaça Colón entrarà al catàleg de curiositats polítiques dels darrers deu anys. L'estranya mostra de patriotisme espanyol ha cridat l'atenció a l'exterior, en primer lloc per ser una cerimònia que sembla d'una altra època, o almenys d'un altre continent. I llavors ha cridat l'atenció pel tamany de la bandera: 21 metres per 14. La comparació que s'ha fet és amb la bandera mexicana que penja al Zocalo de la Ciutat de Mèxic. Realment a un altre continent. Què es pensen? Que com més gran sigui la senyera més atenció atreurà dels mitjans de comunicació? Doncs en això sembla que tenen raó. Que com més gran sigui la bandera més gran lleialtat inspirarà entre els habitants d'Espanya? Això ja és molt més dubtable. A més, quina contradicció, que Espanya es trobi mig camí cap a la creació de la Unió Europea, en què els símbols de la sobirania dels estats antics s'han de dissoldre en gran part, i que els seus dirigents trobin necessari refermar d'aquesta forma alguns dels símbols de la identitat espanyola. A més, quin risc, reafirmar aquests símbols quan el camí recorregut en els darrers vint anys ha conduït a la renovació dels símbols relacionats amb les identitats històriques. Quina confusió pot arribar a crear, ja que probablement provoqui el rebuig de l'espanyolitat en aquella part de la població, que té un altre concepte del futur d'Europa.
L'acte no és més que un acte reaccionari contra el canvi que arriba a Europa. L'estat, amb aquest govern, dóna evidència de no saber com negociar aquest trànsit entre la identitat nacional i l'europea; entre la bandera espanyola i la bandera europea. Si tots els estats es posassin a reafirmar els símbols i la identitat, per així dir-ho, de l'antic règim, la UE estaria condemnada.
