algo de nubes
  • Màx: 20.14°
  • Mín: 13.46°
19°

La globalització i la vindicació de McLuhan

Quan un torna vell, té el privilegi de poder rellegir. Pocs privilegis i moltíssims inconvenients. En fi. Fa molt poc he acabat la meva relectura de «Understanding Media» (Entendre els mitjans de comunicació) del professor canadenc Marshall McLuhan. Mac Luhan, citat innombrables vegades sense saber que se'l citava, o volent fer creure que ho havia dit ell "«tot el que no surt a les pantalles de TV no ha succeït mai»" va passar per un època en què parlar d'ell, tenir-lo com a referència, no era «cool» o «fashion», era, per dir-ho en castellà «manido», «demodée» i el que feia modern era denostar-lo i oblidar-lo. Què hi farem? Idò, un servidor, que torna clàssic, el vol vindicar. Reivindicar.

Però abans, l'anècdota. Woody Allen, es veu que emprenyat que tothom citàs McLuhan sense haver-lo llegit, el situà a un dels seus millor films, Annie Hall. A la coa de l'entrada a un cinema, un insoportable intel·lectual universitari que sembla que es vol lligar la seva jove acompanyant, patapim i patapam, li omple el cap de McLuhan per amunt, Mc Luhan per avall. Woody Allen, que a la pel·lícula és just darrera seu, quan ja no pot més, l'escomet i li diu: tu no en tens ni idea del que diu McLuhan! El professor universitari el reprèn: i tu què saps! Aleshores W. Allen fa sortir de darrera un cartell el professor McLuhan, de bon de veres, que corrobora el desconeixement de l'intelectual·loide. Glup! Que solen dir als còmics.

Vagi l'anècdota per situar la fama del nostre autor, realitzant un actuació esporàdica, un «cameo» es diu avui, a una pel·lícula de fama. L'any 1964 va publicar l'obra rellegida per un servidor i el sentit de l'anticipació que manifesta en la seva anàlisi és quasi el sentit anticipatiu que només tenen alguns artistes. Conceptes i definicions com «El mitjà és el missatge» (que tranformà posteriorment en el «massatge», genial, em creguin), allò dels «mitjans de comunicació freds i calents»... en una paraula, gran part del «Deus ex machina» McLuhanià es troba en aquesta obra. Ja en els elements de La Galàxia Gutemberg o «The Global Village» (no sé si traduir-ho per «El llogaret global»), usa el mot «global», per referir-se a la mundialització, a la globalització. En McLuhan no val tant la paraula i l'adjectiu que se n'ha derivat i que ara és d'ús corrent, com el concepte. El món, deia, torna petit, ho sabem quasi tot de tothom (l'excés d'informació, però, genera contaminació en la comprensió de les coses), acabarem estimant i odiant tots el mateix, les mateixes persones, fins i tot els mateixos personatges de cinema i TV.

Els he de ser franc, moltes de les coses que escriví McLuhan han tengut més sentit per un servidor, l'any 2002, que quan les vaig llegir per primera vegada, i no en parlem de quan es va publicar el llibre. Enamorat del «Finnegans Wake» de Joyce i, en menor mesura de molts altres literats, he de citar també William Blake, perquè als dos els usava com una espècie de «bolla de vidre» explicativa de la seva hermenèutica. Gran ideador d'aforismes («Som com la pantalla de TV tenim tota la humanitat en la nostra pell», «Ens convertim en el que contemplam», «Modelam les nostres eines i després aquestes ens modelen a nosaltres»). Tot plegat el féu un home famós, citat, estimat i odiat (intel·lectualment parlant). És veritat que la seva pretensiositat citant els clàssics, mesclant-los amb la vulgaritat dels anuncis o cites «banals» (¿?) de l'star system, el feien un iconoclasta mal de digerir. Vegin alguns dels subtítols als capítols del llibre: La paraula parlada (Les flors del mal); Els doblers (La tarja de crèdit dels pobres); La paraula impresa (L'arquitectura del nacionalisme); La fotografia (El bordell sense parets); La premsa (Governar mitjançant les filtracions)...

«L'escriptura és visual, la televisió és auditiva i tàctil», davant algunes afirmacions que semblaven boutades, els oficiants de la galàxia Gutemberg no tractaren massa bé, a les necrològiques de 1980, l'home que ja anuncià que els historiadors o arqueòlegs veuran en els anuncis publicitaris del segle XX el reflex més ric i fidel que una societat ha tengut mai de les seves activitats.

Per tant, reconeixement a uns dels primers pensadors de la globalizació i dels seus resultats (Són bons o dolents? Hem de ser globòfobs o globòfags? Com diu l'economista de les americanes de colorins), entesos aquests com els efectes que tendeixen a comprimir i a dissoldre les dimensions del temps i l'espai fent sorgir l'existència d'un esperit mundial. Un vertader precursor del ciberespai.

Lewis LAPMAN, que el situa com un dels pensadors més importants des de Newton, Darwin, Freud o Einstein, extreu de McLuhan una de les coses que més li agradaven: un joc d'antinòmies per exemplificar el pas d'una civilització comarcalitzada a una de globalitzada. Vegin: autoritat / poder ; felicitat / plaer ; literatura / periodisme ; heterosexual / polimorf; ciència / màgia ; drama / pornografia; política / profecia ; la veritat com a passió / la passió com a veritat.

A «COUNTERBLAST», una obra rara, exagerada i premonitària, continuà el seu discurs: «La roda implicà els camins, no a l'inrevés, així, les noves tecnologies conformaran els nous ambients« o «Els israelites no poden recordar, els palestins no poden oblidar».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.