Encara que el tòpic és el primer que em ve al cap no es pot negar que els extrems es semblen i que si entre l'amor i l'odi hi ha una petita passa, entre la vida i la mort l'espai també és qüestió de valuosos centímetres. Podria continuar amb les parelles fins arribar a relacions estranyes, poc ètiques i quasi o suposadament delictives "no ens oblidem de suposar que ens els temps que corren de justícia polititzada o a l'invers cal assegurar els tecnicismes". I fent i fent, sense filar massa prim no puc evitar relacionar els cementiris " privats i després públics; públics i després privats, es tracta de vendre i sobretot guanyar " amb el Partit Popular. Supòs que si visquéssim a un altra Comunitat la combinació ens resultaria curiosa però aquí, a la terra del cacics, on voten els morts i els argentins nonagenaris donen el seu vot a canvi d'una inexistent Residència a Formentera tot és creïble i el que és molt pijtor: justificable. Amb aquests antecedents i els nostre tarannà consistent en mirar cap un altre costat quan no ens interessa va arribar l'escolà de Cort disposat a solucionar el seu problema: Bon Sosec amb l'ajuda dels eficaços i sempre discrets senyors de les finances. Fageda se'n va sortir deixant"nos una sinistre herència de la qual dubt que ens arribem a recuperar mai. Ara l'escàndol cementiri apunta cap altra Ciutat i encara que les dimissions es venen en els mitjans del comunicació del Govern com un gest de responsabilitat tothom comença a tenir cada pic més clar que l'honorabilitat no és una virtut gaire comuna en determinada classe política. Al cap i a la fi acabam votant aquell que pensam que no ho farà pitjor, penalitzant el que no ha sabut dir basta i condemnant el que senzillament trobam culpable perquè la imparcialitat de la Justícia ja fa molt de temps que la vàrem deixar de suposar.