La decisió del Govern Ibarretxe de promoure la sobirania compartida per a Euskadi, el reconeixement del dret a l'autodeterminació, un poder judicial basc autònom i la participació directa a Europa, entre d'altres reivindicacions, suposen un salt qualitatiu importantíssim de l'Executiu basc envers el reconeixement d'Euskadi com a Estat associat a Espanya i un pas inqüestionable cap a la independència. Aquesta reacció d'Ajuria Enea era més que previsible després que el mesetari Aznar decidís il·legalitzar Batasuna sense reflexionar en les profundes i greus conseqüències de la seva acció.
Amb les maneres dures i displicents i els atacs dialèctics emprats per fer fora de la llei l'organització abertzale, Aznar féu el joc a ETA com cap altre cap de Govern espanyol no ho havia fet des del judici de Burgos el 1971, quan Franco es pensà que podia arreglar la qüestió d'Euskadi amb consells de guerra. Ara el president pateix la reacció que ha provocat: la burgesia basca, articulada al voltant del PNB, li demana la seva sobirania. I el cap de Moncloa ja no té davant violents, sinó un partit moderat amb 106 anys d'història, que era demòcrata i cristià quan la dreta de la Meseta s'havia doblegat en bona part al feixisme. Però Aznar encara és a temps de reaccionar. Els principis de Pi i Margall de mitjan segle XIX per caminar cap a una realitat plurinacional i federal continuen vigents. És possible un gran pacte de les forces democràtiques i nacionalistes de tot l'Estat envers una gran unió de pobles lliures i sense imposicions centralistes: aquest és el futur d'Espanya. Però si Aznar continua amb les seves amenaces de conduir el PNB i Euskadi al «no-res» i a «l'abisme», tal com afirmà ahir, el futur serà molt incert.
L'hora actual és la de la serenitat. En són plenament conscients els nacionalistes bascs, i també els catalans i els balears. La iniciativa que ha emprès Ibarretxe serà radical en el fons, però sempre partint d'eines jurídiques i pacífiques. Aznar ha de saber escoltar. És en circumstàncies com les actuals quan es veu la talla d'un estadista. Il·legalitzar és fàcil quan es té la força. Però la victòria en democràcia és de qui té la raó.
