Com ens recorda el rabí Joseph Teluskin en la seva obra Jewish
Literacy (Nova York, 1991), la vida de després de la mort rares
vegades és discutida entre els jueus, siguin aquests ortodoxos,
conservadors o reformistes, en clara contraposició amb el que ha
estat sempre usual entre cristians i musulmans. La Torà "el
Pentateuc", el text més important dins de la tradició jueva, no
inclou cap referència clara i terminant a ella; és en base
d'aquesta omissió que els saduceus, per exemple, la negaren.
Tanmateix, si tots els jueus religiosos creuen que, d'alguna
manera, Déu recompensa els justos i castiga els injustos, aleshores
resulta pràcticament automàtic pensar que hi ha d'haver
necessàriament una vida després d'aquesta en què es pugui realment
passar comptes. Altrament, resultaria una monstruositat que les
víctimes i els botxins de la Shoah o de l'Holocaust tinguessin un
mateix destí.
Hi ha qui ha dit que aquest silenci de la Torà és una
conseqüència de la llarga captivitat del poble hebreu entre els
egipcis, la religió i tota la cultura dels quals estava centrada de
manera obsessiva en la mort i la vida del més enllà, ja que el
judaisme hauria volgut diferenciar"se de les creences, tan
arrelades, dels seus opressors. Sigui quina sigui la causa d'aquest
silenci, la realitat és que, paradoxalment, podem dir que
l'espiritualitat jueva és la que està més centrada en la vida, en
aquesta vida. Fins al punt, per exemple, que prohibeix als
sacerdots, en principi, tot contacte amb els cossos dels difunts.
El Levític, 21:2 diu: «Cap sacerdot no s'ha de fer impur
acostant"se al cadàver d'un parent, llevat que sigui un parent
pròxim: la mare, el pare, el fill, la filla o bé el germà».
En estreta connexió amb aquest respecte pregon per la vida, està
la prohibició taxativa "dirigida a tota la humanitat, no sols al
poble jueu" de consumir la sang de cap animal. «No mengeu la carn
amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang» (Gn 9:4). També les
regulacions específiques respecte a com ha de ser mort un animal
perquè la seva carn pugui ser consumida. I encara, més radicalment,
el «No mataràs», com ens ha recordat tantes vegades Emmanuel
Lévinas, i el repetit "gairebé constant" manament de reproduir"se:
«Sigueu fecunds, multiplicau"vos i ompliu la terra». De fet, la
virginitat no té cap sentit dins la cosmovisió jueva, ben al
contrari del valor que li donen el budisme i el cristianisme. I el
mateix misticisme jueu, malgrat la força del kabalisme i del
hassidisme, es troba ben lluny de representar la via principal o el
carrer major de la seva mentalitat.
Convenia recordar aquest especial centrament del judaisme en la
vida, simbolitzada per la sang que corre per les nostres venes, per
a poder entendre millor el sentit d'aquesta notícia que ens acaba
d'arribar d'Israel i que no és possible d'interpretar en clau
política "no tot s'hi pot interpretar, gràcies a Déu", d'una terra
martiritzada d'on tan poques notícies positives ens arriben: el
ronyó d'un estudiant jueu de 19 anys, mort en un atemptat suïcida
comès a Tel Aviv, Yoni Jesner, ha estat donat per la seva família a
una nina palestina de nou anys, Yasmin Abu Ramila, absolutament
necessitada d'un trasplantament per a poder sobreviure. Diumenge,
dia 22, es va realitzar l'operació a l'hospital Schneider per a
infants de Petah Tikva, propera a Tel Aviv. La família de Yasmin
viu a Aqab, un poble que es troba entre l'ocupada Ramal·lah i
Jerusalem Est. Sembla que, estranyament, alguna cosa pot
aprofitar"se encara en un escenari tan sense esperança.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.