Ja és la segona vegada en menys d'un any que Tony Blair ens presenta, amb un dossier pensat per convèncer el públic, la necessitat d'anar a la guerra. El primer dossier era sobre la implicació de Bin Laden en els atacs contra les Torres Bessones de Nova York va provocar reaccions escèptiques. El segon es presentà ahir. I Blair no ha après la llicó. En el cas del primer dossier, el de Bin Laden, poca gent va quedar molt convençuda ja que, si es llegia amb atenció, no contenia res. Més tard varen sortir més vídeos i cada vegada es va anar fent més sòlid el cas contra Bin Laden en els ulls del públic. Però el dossier va ser un frau. En el cas del dossier de Saddam Hussein passa el mateix: si es llegeixen les 33 pàgines un es queda amb dubtes inacceptables. Com poden atacar un Estat, encara que sigui governat per un dictador, amb tan poc argument? El mateix dossier podria servir per condemnar qualsevol estat fora del redol occidental... bastaria canviar els noms que hi surten. El que es diu és tan poc concret que fins i tot ha de ser difícil de demostrar netament que no és cert: productes concrets, llocs, dates, qualsevol cosa que s'accepta als tribunals nostres com a fets, no hi són. Quan es va atacar Afganistan es tenia un objectiu molt clar: agafar Bin Laden, els caps dels talibans i desmuntar Al Qaeda. Tot i la guerra de prop d'un any, no s'ha aconseguit cap d'aquests objectius: Bin Laden i els talibans importants continuen en llibertat, i Al Qaeda. Doncs, si Iraq és un perill, han de poder definir molt millor quins són els objectius... i no deixar que tot es resumeixi en un document mal definit i ple del que semblen suposicions. Si Occident ha d'assumir un paper de policia en el món, és molt important que ens puguem creure que aquest aplica la llei internacional i no aprofita la seva posició per beneficiar"se injustament. Per això el dossier de Blair no es mereix un aprovat.