Les declaracions del secretari general del PP, José María Rodríguez, contra el Govern perquè, diu, castiga Palma són enquadrables dins la lluita ja desfermada per les eleccions, que tots saben que seran complicades, que ningú té clar què passarà, que tothom tem i sobre les quals molts passen més pena per les carreres polítiques personals que pels resultats en si. I no em referesc només a Rodríguez el qual, per raons de coneixement de l'intríngulis intern del PP i de l'Ajuntament, segurament és dels que manco pateix. Palma compta amb la meitat del cens electoral balear i tots els partits saben que el seu futur depèn en bona part del que facin a la capital. Ho sap el PP, que per a això confia en Catalina Cirer perquè arrossegui vots cap a l'autonomia. També el PSIB, que suposa i espera que l'efecte de l'increment del vot urbà de Rodríguez Zapatero l'afavoresqui, i per si de cas a més té de candidat complementari Eberhard Grosske (EU i potser amb Els Verds). Ho tem especialment UM, que se veu molt complicat treure cap a la capital. I resa el PSM perquè el que creu inevitable sigui evitat per un miracle. Les estratègies dels partits opositors al PP a Palma queden coixes per l'evidència que el Govern balear del Pacte de Progrés (1999"2003) i de la majoria de l'anterior legislatura en el Consell de Mallorca (1995"99) ha estat totalment supèrflua per a un palmesà. Això dóna un gran avantatge al PP, tot i que no és tant com per estar segurs que guanyaran novament per majoria absoluta. De fet, en són tan conscients com que l'eufòria estiuenca conservadora, provocada per la designació de Cirer com a candidata a batlessa, ja ha deixat pas a un major realisme i l'equip de campanya de l'encara delegada del Govern treballa amb diverses hipòtesis de pactes per al dia després de les eleccions, conscients que res no serà tan fàcil com se pinta oficialment dins del propi partit. Cert és, doncs, que els partits esquerrans i UM han comès una errada estratègica, respecte de Palma, que per la seva perseverança fa pensar que més que errada és desídia. Hàbil és, per tant, que Rodríguez comenci a fer la feina més aspra per a Cirer atacant el flanc més feble dels opositors capitalins. Ara bé, hi ha una dada que si els opositors emprassin no només faria mal al PP de Palma, el destrossaria. És una evidència física, social, arquitectònica, higiènica, urbanística, resumibles oloríferament i cromàticament. La pot comprovar qualsevol palmesà. D'entrada l'únic coneixement previ per poder copsar"la és recordar que l'actual majoria absoluta conservadora a Palma va accedir al govern municipal l'any 1991. I que a Calvià, Margarita Nájera des del mateix any és allà la batlessa. Doncs bé, que vagi el ciutadà, tira a tira, cap a Cala Major, faci aquella corba que ens fa arribar a Illetes i allà se trobarà l'acabament del terme municipal de Palma i l'inici de Calvià. Doncs en aquest punt se giri, donant l'esquena a Calvià, i miri cap a Palma i recordi una olor i un color per resumir el vist: mala olor i grisor. Giri novament, i ràpidament, cap al feu najerista. Només veurà verd i netedat. I moltes «margaritas» a les voravies, també. Iniciï el camí endinsant"se dins el municipi. Vagi per Son Ferrer, El Toro, les múltiples urbanitzacions que connurben tot allò fins a Santa Ponça... veurà, sí, molta construcció d'aquesta que els ecologistes critiquen. I és vera. Hi és. Però veurà també que tot, absolutament tot, el fet en aquests dotze anys és harmònic i respon a un pla equilibrat: gran quantitat de gent, d'edificis, però amb entorns humanament raonables, amables i sense la més mínina sensació d'ofegament. Calvià és planificació. Palma és caos. I al marge del que li sembli a cada persona, segons ideologia, només voltant pels racons calvianers s'adonarà que els que allà viuen ho fan amb una qualitat de vida que és infinitament superior a la dels palmesans. Per això, amb la comparança Calvià"Palma l'actual oposició podria destrossar el PP. Clar que potser més d'un quedaria en evidència, també, i per això no ho faran.