nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

Les formes fotogràfiques de Ferdinando Scianna

La mirada humana no sols és una meravella biològica que compartim amb bona part del regne animal. La mirada humana també és una meravella estètica i ètica. Aquesta és la conclusió a la qual un pot arribar fàcilment després de veure l'exposició de fotografia de Ferdinando Scianna en el casal Solleric, inaugurada la setmana passada i que estarà oberta fins al 20 d'octubre. Això vol dir que és perfectament possible discrepar del títol escollit "de fa temps" per a l'exposició per l'autor: Les formes del caos. No, hom pot pensar que els dos termes són antitètics, del tot incompatibles. On hi ha formes no hi pot haver caos. Més exactament: el caos al qual s'ha aconseguit donar una forma ja pertany al passat, almenys d'alguna manera. La cambra fotogràfica en les mans prodigioses d'aquest fotògraf sicilià i universal que és Ferdinando Scianna posa ordre en el món, aprofita "si de cas" el caos, l'ordena, i crea una colpidora bellesa a partir del desordre de la realitat.

Sí, ja sé que aquesta conclusió pot semblar una mica precipitada i a bastament pretensiosa. Al cap i a la fi, tots comprenem les raons de Scianna per haver adoptat el títol de Le forme del caos per al llibre que va publicar el 1989, amb motiu dels seus primers vint-i-cinc anys com a fotògraf, i per a recuperar-lo per a aquesta exposició. Qui més qui manco té alguna experiència de la realitat que l'envolta com un petit caos, sobretot des d'un punt de vista social i cultural. Tanmateix, la visió d'aquesta exposició és el millor argument a favor del poder ordenador de les formes. També les fotogràfiques. I són formes, les seves, que s'han de veure, de les quals és pràcticament impossible donar-ne cap testimoni per escrit. Malgrat tot, he d'esmentar aquelles fotografies que més m'han cridat l'atenció.

Quant al testimoni ètic "a la força del component ètic dins l'obra de Scianna" no puc deixar de referir-me a la foto datada Palerm, 1962, que mostra el cap d'un home borratxo en terra, damunt la vorera d'una via pública, enrevoltat d'una vertadera aglomeració de gent que no s'acota, que sembla estranyament indiferent. També la realitzada a Hadjiarah, República del Iemen, 1999, d'un format apaïsat, amb el cap d'una musulmana amb un vel negre, entre un cap de vedell a un costat, just darrere la seva espatlla esquerra, mentre una mà aguanta un ganivet la punta del qual li toca l'espatlla dreta. I encara una datada a Nubia, Egipte, 1992, un grup de tres dones vestides de fosc d'una composició espectacular, amb una asseguda en terra a primer terme amb un braç aixecat amb el qual es tapa la cara, i una altra presa al camp de refugiats de Makallé, Etiòpia, el 1984, en la qual una figura tremendament magre sembla presentar-nos un company encara més demacrat.

Cal apressar-nos a assenyalar que, en l'obra d'aquest artista, el motiu de cap foto no resulta mai més important que la forma aconseguida. De fet, sovint assoleix resultats excepcionals en base de motius o anècdotes sense cap especial relleu. Aquest és el cas, per exemple, d'una foto realitzada a Connemara el 1993, o una altra feta en el seu poble natal, Bagheria, el 1972, que ens capta la imatge vertical d'un moix que salta al sòl des de dalt d'una mena de cap de lloro monumental i, sobretot "per la seva simplicitat i efecte" d'unes Cabres dormint, feta també al Iemen. No vull deixar de recomanar també dos paisatges "sempre en blanc i negre" realitzats un a Youvarou, Mali, el 1993, amb una multitud de figures com retallades en contrallum a la vora d'una gran extensió d'aigua en calma, i l'altre a Alfenos, Brasil, el 1996, que ens mostra una carretera banyada fotografiada des de dins la cabina d'un cotxe, captant a la vegada un celatge espectacular.

Cal que acabi amb la menció d'una sèrie de fotos de moda realment molt belles, que no tenen res a veure amb el que normalment entenem per fotos de moda. El cap d'una beutat morena realitzat a Sevilla, el 1994, per al catàleg d'una casa japonesa; dues o tres que reflecteixen el backstage d'una desfilada de moda realitzades a Milà el 1987 i, sobretot, una titulada Reportatge de moda, realitzada a Oaxaca el 1988, en la qual una model molt esvelta s'avança per dins un mercat al carrer amb molta concurrència, cap a un primer terme de cabrits fermats. I continuant encara amb el tema de la figura femenina, una foto preciosa d'Ornella Muti, feta el 1996.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.