Resulta que l'ona que havia d'arrossegar tots els governs d'Europa cap a la dreta, seguint les passes de Berlusconi i les passes indecidides de Chirac, no ha estat cap ona. Vists els resultats de les eleccions alemanyes, i les de Suècia poc temps abans, un diria més bé que el corrent afavoreix l'esquerra. Un cop comptats els vots, Gerhard Schroeder té quatre anys més per tornar a posar Alemanya al cap de l'expansió europea. El que s'ha vist en aquestes eleccions no és que Alemanya hagi girat cap a la dreta, ni tan sols cap al centre-dreta, sinó s'ha vist com els Verds han augmentat els seus votants de forma espectacular. Schroeder, que abans tenia al seu costat els Verds, ara els ha d'aguantar fermament de la mà per mantenir-se dret. En tot cas, l'esquerra alemanya s'ha reforçat amb un distanciament del centre i la radicalització dels que demanen un creixement sostenible i una alternativa al capitalisme més agressiu. A Europa, el major moviment Verd, que demana, entre altres coses, una revisió dels fonaments de la societat de consum, és alemany i serà aquest partit el que podria crear la nova ona en la política europea. El que també ensenya el cas alemany és que les propostes ecologistes atreuen més vots com a vot alternatiu als partits majoritaris. No hi ha hagut cap cas on un dels partits grossos, ni a Espanya, ni a França, ni a Alemanya, hagin pogut convertir l'adopció de polítiques ecologistes en vots. I ja que el vot Verd continua essent sovint un vot de protesta o de càstig contra els partits majoritaris, encara els espera el seu major repte: el d'integrar els seus ideals amb decisions pragmàtiques com les que ha de prendre qualsevol govern. És possible que Schroeder, per mantenir-se en el poder, hagi d'escoltar més els Verds en qüestions de principi... La reforma de l'esquerra europea podria començar aquí, amb un intent per recordar que democràcia i capitalisme liberal no són el mateix.