Si Europa té la intenció d'ajuntar els seus exèrcits, col·lecció de forces dispars que per si soles són capaces de molt poc, no es nota. La suposada construcció d'una Europa més unida depèn de la nostra habilitat per fusionar diferents elements del que avui dia constitueix el poder. Hem aconseguit una moneda única i treballam per crear un banc central coherent. La unitat política també està més o menys encaminada... tenim una comissió que no s'elegeix democràticament i un parlament dominat per polítics exiliats dels seus estats respectius, però està encaminat. I en el camp militar, sembla que no es prenen ni dues decisions en el mateix sentit. El caos que regna al departament dels uniformes ha quedat evident aquests dies, quan l'OTAN ha anunciat que es prepara per allargar la seva missió a Macedònia. En principi s'havia acordat que la nova força europea assumiria la missió macedònia a finals d'octubre.

Seria la primera missió d'una unitat gairebé experimental de la força que ha d'arribar, sobre el paper, a integrar 60.000 persones. Han tengut molts mesos per organitzar"se, i el repte futur és tenir una força que pot acudir en missions de pau a qualsevol part del món, sense haver de passar pel procés d'aconseguir el vistiplau de tots els estats europeus. En total són 500 homes que havien de reemplaçar l'OTAN a Macedònia, però de moment no ens hem posat d'acord per poder-los-hi enviar. El problema major és que Turquia no vol deixar les seves bases a una força militar europea. Quina manera de començar amb una força que pretenia facilitar els processos de decisió i formar un centre de decisió militar europeu únic. La tercera cama del poder europeu unificat va coixa, i en aquest cas depèn del veto de Turquia. No és un bon començament i no promet un futur militar molt brillant per a Europa.