A hores d'ara, el líder d'ERC, En Josep Lluís Carod Rovira, és víctima d'un linxament despietat i fora mida per part de la Brunete mediàtica forastera i de les seves terminals assentades dins la nostra Nació. El crim que li atribueixen és haver demanat a n'Otegi, fa devers un any, la intercessió de Batasuna davant els d'ETA perquè s'aturassin de fer atemptats dins Catalunya.
La Brunete assegura que això vol dir que a En Carod ja li va bé que la ETA mati dins Euskal Herria o dins Espanya. O, com a mínim, que tant li és. Crec que qualsevol persona humana sent la mateixa repugnància per la violència "i per les seves causes si n'hi ha" tant si es practica al seu país com si es practica al país veïnat com a qualsevol punt del món. I que un partit o un organisme qualsevol es limiti a actuar dins un àmbit territorial determinat, no vol dir que se'n foti d'allò que passi a la resta del món. Fa també devers un any, no sé si us en recordau que Espanya va fer una campanya, sortosament exitosa, per mirar de salvar la vida d'un espanyol, el nom del qual no record, condemnat a mort als Estats Units i que, per cert, després va resultar ser innocent. Si En Carod és un criminal per haver fet una actuació restringida a l'àmbit nacional del seu partit a favor de la pau, vol dir que haurem d'arribar igualment a la conclusió que van ser uns criminals els qui restringiren a l'àmbit de la seva nacionalitat la defensa d'aquell espanyol condemnat a mort a Amèrica? No toca igualment que la Brunete els acusi d'haver acceptada o, fins i tot, desitjada l'execució de tots els condemnats a mort dels Estats Units que no fossin espanyols?
De la Brunete i del PP res no ens ha de venir de nou. Ara, els qui fan llàstima són els politiqueus dels altres partits del Principat, PSC, IC, i CiU, que, en lloc de fer costat a un compatriota linxat d'aquesta manera, s'estimen més mirar les coses a l'espanyola i fer pinya amb els qui no dubtaran a anar per ells també el primer dia que en tindran ocasió. Els alemanys demòcrates de centre dreta, la primeria que comandava en Hitler en coalició amb ells, «per pragmatisme» afluixaven davant el futur dictador i li concedien tot quant els exigia. Però acabaren igualment a Auschwitz, com els comunistes i els jueus. Els politiqueus del Principat són absolutament incapaços de crear un punt de vista català propi. Els seus posicionaments, en el fons, sempre són calcats fil per randa dels posicionaments espanyols. Ara o giren l'esquena a En Carod o s'afegeixen a la mossegadissa de què és víctima, com toquen fer segons els seus amos. Voldria equivocar-me, però no saben què els espera en aquests anys que s'acosten de consolidació del neofeixisme. Del feixisme sense pistoles... de moment.
Crec que ara ja tocam amb les mans que la Llei de Partits, feta del PP amb la col·laboració de CiU, més que destinada a aturar el terrorisme l'han feta pensant en criminalitzar tots els partits que siguin dissidents del nacionalisme espanyol. I com més anirà més ho veurem. Temps al temps.
