Parlem-ne

En lloc de destriar el gra de la palla, en lloc d'extreure'n per a l'anàlisi aquelles propostes sorgides de situacions reals, en feim un totum revolutum, hi posam una etiqueta de tràmit, ho convertim en una polèmica d'un dia i bona nit si et colgues. I tanmateix els nostres embassaments d'idees polítiques no estan tan a rebentar com per prescindir ni que sigui d'una pluja d'estiu. Que hem de trencar amb aquesta dinàmica infernal de creixement econòmic/immigració/construcció per poder créixer/immigració... etc., és una sensació que tenim les persones que contemplam com, si continua aquest ritme, amb dues afaitades ens quedarem sense Mallorca i sense els mallorquins.

Just de veure com els nous assentaments humans, com la ubicació de les grans extensions comercials i els grans centres d'oci es fan, no d'esquena, sinó contra unes pautes i uns ritmes històrics, contra una manera de ser i de relacionar-se "de fet, contra una cultura", ja ens haurien d'haver sonat tots els timbres d'alarma. D'on han vengut aquestes urbanitzacions en mig d'enlloc "però sempre prop de l'autopista", que reprodueixen una arquitectura de trencaclosques pueril, aquests multicines...? Són com a meteòrits caiguts des de lo desconegut, que causen cataclismes silenciosos "bé, no tant", d'efectes perversos i a llarg termini. Sabem que no hi cap més gent, a Mallorca, i recordam que només molt adesiara s'al·ludeix a un sostre poblacional amb el desànim de qui sap que fa un brindis al sol. Des de la discrepància en molts de punts i en algunes formes, el coratge de Maria Antònia Munar bé es mereix alguna cosa més que l'arxiu immediat. Ha assenyalat un parell de punts que cremen, i aquests punts existeixen. Per netejar-los de tics xenòfobs, res com debatre'ls sense hipocresia.