nubes dispersas
  • Màx: 18.97°
  • Mín: 13.93°
18°

Crisi econòmica i mobilització electoral

La setmana passada ens vàrem ocupar de la importància, superior als possibles intercanvis de vots entre organitzacions, que té per als partits la participació dels electors en els processos electorals. Existeix una abundant bibliografia al respecte. Citarem l'estudi «Las bases sociales y política de la abstención en las elecciones generales españolas: recursos individuales, movilización estratégica e instituciones electorales», de Carles Boix i Clara Riba, professors, respectivament, de les universitats d'Ohio i de la Pompeu Fabra. Els autors, després d'analitzar els resultats electorals de les eleccions convocades des de la reinstauració de la democràcia hi esbossen la següent conclusió: «Una part important de canvis en l'estructura de vot, en la representació del Parlament i en la composició ideològica del Govern es deu en major mesura a la mobilització de certs votants en moments de crisi que a canvis en el sentit del vot d'electors que participen sistemàticament. És a dir, una situació crítica (com les crisis econòmiques de començaments de cada dècada) estimula certs votants reticents a tornar a les urnes per castigar el Govern existent i produir un tomb electoral». Hi ha una coincidència quasi absoluta que el 1999, a Mallorca, el PP, sobretot a Palma, fou el partit més perjudicat per l'abstenció i que, per tant, té una imperiosa necessitat de motivar els seus antics votants. Mentre que, des de la caiguda de Cañellas, els conservadors semblen haver perdut una mica el sentit del contacte amb la realitat quotidiana de la militància i els simpatitzants, no els manquen, en canvi, intel·lectuals ben preparats que els dissenyin les estratègies ni suports mediàtics i civils que les complementin. La combinació d'aquests factors du aparellat un perill que ha estat advertit a Matas en reiterades ocasions: li surten campanyes i estratègies fredes, evidents, com de manual. Supòs que no fa falta que diguem per què, quasi des de l'endemà de la constitució del Pacte de Progrés, el PP començà a parlar de crisi econòmica i de crisi institucional. Anaven, legítimament, a la majoria absoluta, ja que UM seria "serà?" presentada com la gran culpable. Manca veure si la població té una percepció generalitzada de recessió i si en fa responsable l'Executiu de Francesc Antich. Deixant de banda la qüestió sobre si realment existeixen dificultats econòmiques, l'estratègia del PP xoca amb un greu escull. Els seus missatges "catastrofistes o ajustats" són totalment contradictoris amb els que llança José María Aznar sobre la població espanyola. A més, atès que la política autonòmica no és la que els mallorquins segueixen amb més interès, seria normalíssim que ens demanàssim a quina institució demanarien comptes en el cas que davallàs el seu nivell de vida.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.