Quan els Estats Units es preparen per a la guerra apel·len al rearmament moral. I ahir, a les celebracions de la zona zero de Nova York, aquest rearmament assolí nivells d'entranya a flor de pell. El seu governador recità, paraula per paraula, el discurs de Lincoln a Gettysburg, la peça oratòria més important de la història dels EUA, pronunciada el novembre de 1863 al lloc on quatre mesos abans s'havia entaulat la batalla decisiva de la guerra civil. En aquell conflicte, impulsat des del primer fins al darrer dia per Lincoln, hi moriren 600.000 homes. El discurs, inspirat en la forma en el de Cató quasi dos mil·lennis abans, és tan senzill com demolidor: les idees i els valors democràtics estan per sobre de tot. L'únic que compta és el govern del poble, pel poble i per al poble dins una societat on totes les persones són lliures i neixen iguals. Així, els estats esclavistes o dictatorials no tenen dret a existir quan posen en perill l'expansió de la democràcia. Allò important no és la pàtria, sinó els principis que defensa la pàtria. Aquest fou l'argument que serví per condemnar els cabdills nazis a Nuremberg, i també és la base de l'apel·lació al poble nord-americà quan s'acosta una guerra.
El discurs de Gettysburg és el tothom a les armes. Això vol dir que l'exèrcit més potent del món té la benedicció pòstuma del pare de la Unió per esborrar del mapa el règim de Saddam, i que serà lloat, honorat i ben pagat per fer-ho. Gettysburg també fou la major demostració de potència artillera del segle XIX. Per desgràcia, avui en dia armament i democràcia encara van units, igual que aquell sagnant i encès 1863.
