Desconec a quin bocí d'humanitat em dóna dret el pas per la terra, però el temps que hi duc és prou per estimar-lo amb un escepticisme tal com per preservar-lo de la divinitat del feixista Dick Cheney: «Novament estam cridats a salvar la humanitat». Curiós, tants anys sota la capa del CIS i mai no m'ha tocat la loteria de la demoscòpia: a mi també em preocupa el terrorisme, des de molt abans que les enquestes el col·locassin en el cim del rànking de les preocupacions dels «ciutadans»: sempre m'han oiat l'existència el terrorisme d'estat "que secunden silenciosament els anyells Aznar, Blair, Berlusconi, Garzón...", mare de conflictes; el terrorisme liberal que serven les morts en carretera, en accidents laborals o per la violència domèstica; el terrorisme de la integrista dinastia Bush, amb un cadell de disset anys que es nega a desfilar en la Passarel·la Gaudí per evitar la roba i la música d'estil àrab "el sensible món de la moda, tornarà a contractar-la o boicotejaran per sempre més la seva carrera?"; i altres formes més subtils de terrorisme: parau esment al llenguatge de la informació esportiva en televisió "«apallissar» és el verb més suau" o la informació meteorològica, on ja es dóna per fet el canvi climàtic sense cap interrogant. Fa antic apuntar-se a les teories més crítiques i de canvis n'hi ha hagut totes les eres: és el periodisme «fashion victim». Amb Cheney, el planeta sencer és una gran «zona zero». N'hi ha que quan volen guanyar, llegeixen, escolten música, parlen/escolten i proven amb un parell d'euros en la Primitiva, d'altres van a votar per no perdre no se sap quina guerra i es diuen feliços. Embafa, però què ens guardarà dels nostres defensors? A mi, l'abstenció.