La primera inversió d'un país és l'educació. La riquesa d'un país és la qualitat de la seva gent. Aquestes dues premisses són les que acaben formant una societat desenvolupada i articulada, és a dir, una pàtria. I és des d'aquesta perspectiva que s'ha d'entendre el nou gran esforç educatiu aprovat pel Govern balear, que ha decidit destinar 42 milions d'euros per a la construcció de cinc nous instituts, vuit escoles i altres actuacions de notable importància per ampliar l'oferta formativa de les Balears.
Si a això afegim els esforços fets fins ara per l'Executiu de Progrés, que superen els 50 milions d'euros entre el 1999 i avui, ens trobam davant del més important esforç formatiu que ha viscut l'Arxipèlag en tota la seva història, inclosos els admirables anys de la II República. Aquesta era l'única resposta possible a la realitat demogràfica i social de l'Arxipèlag. L'allau migratòria de la darrera dècada ha estat impressionant, amb l'afegit que molts dels nouvinguts són extracomunitaris. I l'estructuració del país passa per la integració dels fills d'aquests immigrants. Si hi hagués mancances educatives, la disgregació social seria imparable.
Però hi ha més: el Govern de Progrés ha entès que una bona oferta pública educativa és una de les més lloables praxis que pot dur a terme l'esquerra en l'actual conjuntura, perquè és sinònim d'igualtat d'oportunitats i de fer possible una comunitat més lliure i més segura de si mateixa. I tampoc no cal oblidar que aquesta nova gran inversió és un inqüestionable premi a la gran tasca desenvolupada per la Conselleria de Damià Pons, que ha sabut afrontar tots els reptes que tenia davant amb saviesa, coratge i gran sensibilitat per generalitzar el coneixement de la llengua catalana.
