Si hi ha un assoliment que pot convertir l'actual legislatura del Pacte de Progrés en històrica és la quasi perfecta aplicació del Decret de mínims del català que aprovà en el seu dia el Govern de Jaume Matas i que ha duit a la pràctica amb una precisió encomiable la Conselleria del nacionalista Damià Pons. Passaran molts d'anys abans que no es repeteixi una experiència igual: el PP aprovà aquesta norma i un Executiu d'esquerres l'ha feta realitat en molt poc temps i sense anar sobrat de mitjans ni de prepotència. Avui l'aprenentatge del català a les escoles de les Balears és una encomiable realitat. Pràcticament tots els centres, entre públics i concertats, respecten el decret Matas, que fou redactat per l'actual portaveu del PP, Joan Flaquer. No hi ha cap alumne de les Balears que pugui ignorar el català, i per un percentatge altíssim ja és la primera llengua educativa. L'avanç ha estat extraordinari des que Matas i Flaquer feren realitat el Decret. Gent del PP, sobretot els propers a idees centralistes, pensaven que aquesta norma s'aprovava per no ser aplicada mai. Però la realitat ha estat una altra: el Decret funciona i les posteriors iniciatives de la Conselleria de Cultura han tingut com a eina la decisiva iniciativa de Matas. Si el Pacte de Progrés hagués arribat al poder sense l'existència del Decret, intentar aprovar-lo, tal com el coneixem avui, hauria suposat una batalla política de primera magnitud. Molts de conservadors haurien parlat d'imposicions i haurien fet demagògia de tota casta. Però no. Foren Matas i tot el seu grup parlamentari els que deixaren el camí llis i ben asfaltat al nacionalisme i a l'esquerra.
Els fruits d'aquella decisió ja es comencen a recollir i seran molt més importants en el futur. El resultat més important de la decisió Matas-Flaquer és que, en pocs anys, el català està desplaçant el castellà com a primera llengua de les Balears des del punt de vista de categoria social. Fins fa vint-i-cinc anys, el castellà era la llengua de les aules i el català la dels patis. Ara la tendència s'ha invertit. El gran mèrit de Matas és que obrí la porta per fer del català la llengua alta de l'arxipèlag. El conseller Damià Pons va entendre perfectament l'esperit de l'actual ministre i l'ha sabut dur a la pràctica, amb gran precisió i dedicació absoluta.
