muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
13°

Matas i el bilingüisme

S'apropa l'octubre. I a l'octubre sabrem definitivament si en Jaumet de les Rambles encapçalarà la llista dels conservadors al govern. Tots els indicis ens fan pensar que sí. Darrerament el ministre es mostra especialment actiu, i ha dissenyat una pila de passeigs marítims per a embellir les costes verges, de manera que els motoristes podran veure la mar amb moto. D'altra banda, en el sopar que li oferiren els militants campaners, va desenterrar un dels seus temes estrella, com és ara el de la llengua. Ell és economista, però l'apassionen les coses de la parla. Tant o més que a Eduardo Zaplana, el seu referent més refutat en sociolingüística. Puc afirmar amb tota seguretat que, cas de no haver"se vist obligat a deixar el Consolat de Mar, ara farà quatre anys, es disposava a organitzar un guirigall lingüístic, a les Balears, molt superior al que provocaren els blaveros en el País Valencià. Afortunadament Déu no ha perdut el seny, i el veredicte de les urnes va ésser inapel·lable. Matas va perdre davant Antich, i el nou president no va trigar a fer"li saber que si volia seure a Sagrera procuràs enfilar"se al capcurucull d'una palmera. Aleshores, sense pupitre i forçat per les circumstàncies adverses, va haver d'interrompre un pla força ambiciós d'anorreament del català, a partir d'aquesta condició bilingüe que ens reconeixen els castellans. En Jaumet de les Rambles pertany al sector intel·lectual dels conservadors que mantenen que el nostre cap, més que un cap, és una mena de Marconi. O de ràdio de les bones. És a dir, que amb una volta de rodeta canviam d'emissora i parlam una llengua o l'altra. A posta, va anunciar als campaners que formen part d'una comunitat bilingüe. No sé com s'ho degueren prendre aquests, però si donen voltes a la qüestió arribaran a la conclusió que el ministre, en matèria lingüística, és força agosarat. L'únic ciutadà de parla castellana que ha sortit de Campos, ha estat el senyor Torrente Ballester que, a més a més de castellà, era un feixista de cap a peus. Seria aconsellable que qualque conservador amb seny, li comentàs, a en Jaumet de les Rambles, que no és convenient fer bandera d'allò que ja està superat. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, ja sabem que allò que ens identifica és la llengua catalana. En quatre anys de govern, el Pacte de Progrés ha reduït la crispació social que, en legislatures anteriors, la informació tergiversada dels populars havia fomentat. Parlem clar: no és que hagi fet res de l'altre món, l'esquerra, però ningú del govern ha tingut interès a embullar la troca i, d'aquesta manera, la gent ha entès les quatre coses més òbvies. Que la llengua dels campaners és la catalana, és una d'elles. És clar, en Jaumet de les Rambles no ha viscut aquest procés de normalització i els seus no han gosat a dir"li que fa ús d'un llenguatge passat de moda. Ell, en Jaumet, va romandre sobre la palmera del passeig d'en Sagrera fins que Aznar li va donar responsabilitats d'Estat. D'aleshores ençà, ha travessat l'Ebre, ha amollat linxs a Doñana i tortugues a Cabrera i, de tant en tant, ha llançat pedres a volei, cap a Mallorca, amb l'esperança de clavar"ne qualcuna a Antich, al bell mig de la cresta. Res, una entremaliadura. En realitat, en Jaumet de les Rambles s'ho ha passat d'allò més bé, a l'exili, fent xip"xap a l'aigua, anellant animalets i tirant pedres al seu successor, raó de més per tornar a la contesa electoral més fresc que una rosa, oblidant antics ressentiments. En canvi, el discurs de Campos ens fa pensar que no: que vol començar la campanya amb un «decíamos ayer». És a dir, donant canya a la llengua catalana per a satisfacció de l'extrema dreta i dels reductes socials més incultes. Tot fa pensar que, d'economia, que és el camp que ell coneix, en parlarà poc. Potser perquè deu pensar que l'economia, a diferència de la llengua, és una cosa prou seriosa com per a deixar"la en mans d'inexperts. A més a més, ja hi ficaran cullerada els hotelers. Això succeirà si en Jaumet recupera les claus del Consolat de Mar. Aleshores tornarà enrere l'ecotaxa, de manera que podran deixar"se sense efecte els avals bancaris per a fer front al pagament del primer termini. D'aquesta història, que no és de ciència ficció, ja en parlarem més endavant. No abandonem la declaració de Campos. En Jaumet de les Rambles disposa d'uns vuit mesos per a explicar"nos les seves teories sobre el bilingüisme. No es trobarà sol. Bartomeu Penya passa a ésser Bartolomé Peña i es converteix en el seu exemple més sòlid. Però tinc la impressió que, aquest, no aprèn que una cadira és una silla ni amb l'assessorament de Criado del Val. Realment, si en Tomeu canta en castellà i a Salamanca l'entenen, és probable que els més rebecs a les teories bilingües ens vegem obligats a posar el mac en terra.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.