Joves per la Llengua, en col·laboració amb la Direcció General de Política Lingüística del Govern, ha entrat de ple en una campanya de conscienciació dirigida als turistes que visiten Mallorca. És una iniciativa tan senzilla com eficaç: ragalar-los una postal en què resulta fàcil entendre que aquí es parla una llengua pròpia i diferent del castellà. El missatge és tan didàctic com subliminal: on hi ha llengua definida hi ha país i hi ha personalitat diferenciada. Cada país fa el mateix amb la seva llengua. Intenta potenciar-la i fer-la coneguda arreu del món. Anglosaxons, francesos o castellans són mestres en l'exportació del seu idioma. Per què no ha de passar el mateix amb el català?
Fins ara a Mallorca no s'havia aprofitat l'enorme potencialitat del turisme per fer saber a tot Europa que les Balears no són un apèndix insular de la Península. Aquestes postals representen una gran oportunitat per crear un cert interès pel català en tot el continent. Els estandarditzats i sovint despersonalitzats llocs que visiten els turistes només són una part de Mallorca, i la gran majoria dels nostres clients parteixen sense saber que han visitat un país que té molt més que sol, mar i platges. Si Mallorca aspira a mantenir el seu prestigi arreu d'Europa, i fer comprendre la seva voluntat de ser una destinació de qualitat, també ha de saber vendre tot el seu potencial com a poble amb senyes d'identitat singulars i de gran valor cultural. I és una llàstima que s'hagin fet les coses tan malament durant dècades, perquè hi ha nuclis turístics que no tenen res a veure amb aquesta personalitat. Cal que la nostra història agafi un altre camí. I donar a conèixer l'idioma propi és una excel·lent primera passa.
Joves per la Llengua vol trencar aquesta dinàmica amb una iniciativa que contrasta amb les recents declaracions de Jaume Matas, que demanà a Campos un «bilingüisme sense imposicions». Però de quina imposició parla, si no és de l'espanyola, quan la immensa majoria dels deu milions de turistes que ens visiten pensa que trepitgen terra castellana i monolingüe?
Matas va fer aprovar durant el seu mandat com a president de la Comunitat el famós Decret de mínims, que garanteix l'ensenyament en català a les escoles públiques i concertades. Això l'honora. Ara ens sorprendria i lamentaríem que, com a candidat in pectore del PP, volgués fer marxa enrere. Per sort, Joves per la Llengua i l'actual Govern balear continuen endavant.
