Actualment, l'excés d'informació disponible en un material
bibliogràfic de cada vegada més vast, enregistraments d'imatge i de
so de tot tipus, arxius, i «pàgines» o portals a Internet, en
determinats moments i circumstàncies, més aviat ens poden produir
un cert embafament o, fins i tot, gairebé una indigestió.
Especialment, si practicam l'autodidactisme o anam per lliure.
D'alguna manera, podem dir que el volum gairebé monstruós
d'informació a l'abast col·lapsa el nostre coneixement. Perquè per
molta feina que es pugui fer sense pràcticament cap guia "per
exemple, en l'aprenentatge d'idiomes, amb mitjans tècnics fins fa
molts pocs anys impensables, que permeten que fins i tot
l'ordinador li corregesqui a un la pronunciació", la veritat és que
un bon mestre pot ser avui més útil que mai, encara que sols sigui
per a recomanar"nos els millors camins o els millors mètodes i per
a evitar"nos que ens fiquem en carrerons sense sortida. De fet,
tenim tanta informació a la nostra disposició que ens cal recórrer
a alguna mena de filtre. Tanmateix, malgrat tot això, la casualitat
segueix tenint un paper en el nostre aprenentatge de cada dia.
Ha estat, en efecte, una pura casualitat que, examinant pàgines
o portals de la xarxa per antonomàsia tot cercant informació sobre
Edom "el cercador Google n'ha localitzat 136.000 (!!) de manera
pràcticament instantània (malgrat, òbviament, no tots facin
referència a l'Edom bíblic, que és el que a mi m'interessa)", n'he
obert un, chosen"people.com, d'on he descarregat o imprès un
article ben estrany sobre el futur dels Estats rabs, basat en la
peregrina creença que el seu esdevenidor més o manco immediat està
relacionat amb les profecies bíbliques, justificant així una
hipotètica destrucció del sud de Jordània amb les profecies
relatives a Edom (!). Però aquest desbarat no ha estat exactament
el que m'ha aportat algun coneixement de fets que ignorava. Ha
resultat que l'article en qüestió l'insereix un grup religiós que
forma part d'una nova mena de judaisme, que reconeix a Jesús "o
Jesuah" com a l'autèntic Messies, tot acceptant, per tant, el Nou
Testament. Fins ara coneixia l'existència "dins el camp de
judaisme" dels ortodoxos, els més rigorosos; dels reformats,
apareguts a Alemanya a començaments del segle XIX i posteriorment
molt estesos als EUA; i, seguint una via mitjana entre els uns i
els altres, els conservadors, sorgits també als EUA. Resulta, però,
que a l'altra banda de l'Atlàntic han aparegut darrerament una
sèrie de grups que s'autodefineixen com a jueus messiànics, Jews
for Jesus, etc.
La primera impressió és que, després de tot, la cosa no és tan
estranya. D'una banda sembla evident que el fet té que veure amb la
relativa abundància, als EUA, dels matrimonis mixts. De l'altra, el
Nou Testament no és concebible sense l'Antic. De més a més, no
hauríem d'haver oblidat mai la condició jueva de Jesús. Ni tampoc,
per descomptat, la mateixa condició dels seus primers seguidors,
els coneguts com natzarens. I tampoc hem d'oblidar l'acostament del
judaisme de l'Europa occidental del segle XIX i començaments del XX
(d'un dels moments essencials de la història jueva moderna, segon
Emmanuel Lévinas) a la cultura cristiana. En efecte, segons Franz
Rosenzweig, segurament el pensador més destacat d'aquest corrent,
el cristianisme seria tan necessari com el judaisme per a la
redempció d'aquest món tan lliurat a la violència. I Lévinas "el
filòsof jueu que ha estat el successor de Sartre en la cadena dels
moralistes francesos darrers" ens recorda que la posició de
Rosenzweig era del tot coherent amb la de Judah Halevi i el mateix
Maimònides, els quals també varen reconèixer, en el seu moment, el
paper del cristianisme.
En definitiva, si el pensament jueu i el cristià han coincidit
bàsicament quant a la Creació i a la Revelació, tal com són
consignades en l'Antic Testament, no és d'estranyar que
l'autodenominat judaisme messiànic coincidesqui finalment, en
termes generals, respecte a la Redempció. A Internet, un sap per on
comença però, sovint sovint, no sap per on acaba.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.