La cimera de Johannesburg té la gran oportunitat de dissenyar, un cop més, els camins que ha de prendre el planeta en aquest segle XXI, si no vol caure en la degradació mediambiental i perdre l'equilibri ecològic i climàtic que, subjecte a cicles, s'ha mantingut durant mil·lennis. Un estiu tan estrany com l'actual, amb inundacions quasi mai vistes arreu d'Europa i Àsia, ha de fer reflexionar, i molt, els assistents a la cimera. Cada cop hi ha més proves que l'equilibri climàtic s'ha trasbalsat. Els pols del planeta, amb la capa d'ozó molt debilitada, posen en perill un medi ambient que l'ésser humà no és capaç de controlar. I la causa d'això és que els homes no han estat capaços de controlar-se ells mateixos durant un segle, i el planeta és el que ho ha acabat pagant.
Recodem-ne el perquè: el segle XX comença amb un gran avanç científic i tècnic: la invenció del cotxe i de l'avió i, una dècada més tard, la producció en sèrie d'aquests enginys. Però, paral·lelament, esclatà una Primera Guerra Mundial que dugué revolucions i més i més conflictes que deixaren el planeta políticament xapat el 1948. Dues grans superpotències entraren en la Guerra Freda i es volien imposar sense destruir-se amb les bombes atòmiques. I quina fou la conseqüència: Occident, per millorar la qualitat de vida de la gent, omplí la Terra de cotxes i el cel d'avions de reacció. Mentrestant, l'Est aixecava grans fàbriques i centrals nuclears de qualitat ínfima, com es va veure a Txernòbil. El resultat fou benestar a canvi de contaminació. Riquesa al preu de destruir la capa d'ozó i de desequilibrar el globus. A més, el Tercer Món paga com ningú la sequera i el canvi climàtic. Johannesburg ha de redefinir el planeta del segle XXI.
