A znar potser té la idea correcta: s'estima més descansar a Madrid en preparació per a la boda de la seva filla la setmana vinent en lloc d'anar-se'n a Sud-àfrica a la reunió de caps d'estat on s'ha de debatre el futur del món. Ell ho ha vist: El futur del món no serà gaire diferent tant si va a Johannesburg com si no hi va. La llàstima és que aquesta trista realitat és la mateixa per a gairebé tots els més de cent caps d'estat i de govern que parteixen cap a Àfrica. Si no hi anàs ningú, a la reunió, no ens canviaria el futur; la reunió s'ha convertit en un acte de publicitat política gairebé immanejable. Cap dels assistents no pot esperar que surti res de la reunió que sigui efectiu per reduir la pobresa en el món, ni que alleugereixi la fam que pateixen moltes societats. No poden esperar cap decisió clara sobre cap aspecte dels problemes mediambientals que ens afronten ni sobre el comerç que pugui ajudar els estats pobres a sortir del solc on estan atrapats. Basta pensar la dificultat, per no dir la impossibilitat, que tenim a la UE per arribar a un acord entre quinze estats... Aquests quinze són dels més semblants entre ells que es poden trobar... i no ens entenem en moltes coses. Quan la UE arriba a un consens, no només és una decisió diluïda i qualificada, sinó que els firmants molt sovint simplement no compleixen amb el que han firmat. Què han de fer, doncs, els devers 170 estats que seran representats a Sud-àfrica? Fer-se una foto, clar. I Aznar deu trobar que ja li bastaran les fotos que li faran a Menorca amb la boda de la seva filla. Sortiran a totes les revistes d'Espanya. Políticament no necessita anar a la reunió africana. Els altres que hi van, la majoria, sí que pensen treure'n un benefici polític. Aquests són els líders que tenim.