És un bon moment per a descongelar la memòria i treure'n els
éssers prehistòrics que rebutjaren l'escultura de Chillida al
carrer de Sant Miquel. Quan tots els mitjans de comunicació "de
totes les ideologies i procedències" dediquen grans espais a un
dels escultors més importants del segle XX, hem de recordar que, en
la Palma dels nostres dies, uns primitius comerciants de la zona,
organitzats en associació, feren de reaccionari altaveu del dubtós
gust del marit de la regidora que té el despatx allà, mentre les
«combatives» patronals del comerç callaven com a morts. Ara que
s'omplen tantes pàgines amb la gran història de l'escultor basc,
cal no oblidar la postdata vergonyosa que hi posà la nostra
ciutat.
Només és una proposta, però si hi hagués un petit interès per a
l'objectivitat, la cosa seria profitosa per a tots, a més de
necessària. El que a hores d'ara no s'entén és el seguit de
declaracions i contradeclaracions sobre l'estat d'opinió dels
turistes, sense que ningú s'hagi preocupat a fer-ne rigorosa
anàlisi demoscòpica. Supòs que els organismes del Govern inclouran
aquesta variable en els estudis generals, però donada la constant
invocació a una dada que, ara per ara, tots desconeixem, seria del
tot recomanable pactar una anàlisi comuna, una espècie d'àrbitre
estadístic al qual fer-hi referència. És fàcil suposar que no
agradaria ni a hotelers ni a conselleries, perquè no en podrien fer
l'ús partidari que ara en fan de les suposicions o de les dades
parcials, però la resta ho agrairíem. En la suposició que aquest
estudi fos possible, almanco deixarien d'utilitzar els sentiments
dels clients en profit d'interessos partidistes. El que ja no seria
tan fàcil d'objectivitzar és el sentiment de pèrdues empresarials
quan descendeixen els beneficis o, simplement, deixen de créixer al
ritme habitual dels darrers excepcionals anys. Però aquests plors
ja no commouen ningú, a excepció dels afectats distribuïdors de
cotxes de luxe.
Pensava que molts d'anys, però, sobretot, molts de drets
conquerits, ens separaven de la caduca intromissió religiosa en les
institucions civils. Aquests dies, que Nigèria ens mostra la
vessant més atàvica d'aquesta intromissió, els nostres escolanets
fan partidisme polític (fer política és una altra cosa molt més
seriosa) en romeries, processons i parròquies. Pel que es veu, la
secularització de la societat és una conquesta democràtica que
encara no ens ha arribat del tot. El que va ser batle de Palma, el
senyor Fageda, i la que ho voldria ser, la senyora Cirer, no dubten
a utilitzar la seva condició de devots en la conquesta del vot.
Quan es veu la utilització que en fan, s'entén que la suposada
distància dels fonamentalistes només és una qüestió de perspectiva:
realment, no són tan lluny.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.