És un bon moment per a descongelar la memòria i treure'n els éssers prehistòrics que rebutjaren l'escultura de Chillida al carrer de Sant Miquel. Quan tots els mitjans de comunicació "de totes les ideologies i procedències" dediquen grans espais a un dels escultors més importants del segle XX, hem de recordar que, en la Palma dels nostres dies, uns primitius comerciants de la zona, organitzats en associació, feren de reaccionari altaveu del dubtós gust del marit de la regidora que té el despatx allà, mentre les «combatives» patronals del comerç callaven com a morts. Ara que s'omplen tantes pàgines amb la gran història de l'escultor basc, cal no oblidar la postdata vergonyosa que hi posà la nostra ciutat.
Només és una proposta, però si hi hagués un petit interès per a l'objectivitat, la cosa seria profitosa per a tots, a més de necessària. El que a hores d'ara no s'entén és el seguit de declaracions i contradeclaracions sobre l'estat d'opinió dels turistes, sense que ningú s'hagi preocupat a fer-ne rigorosa anàlisi demoscòpica. Supòs que els organismes del Govern inclouran aquesta variable en els estudis generals, però donada la constant invocació a una dada que, ara per ara, tots desconeixem, seria del tot recomanable pactar una anàlisi comuna, una espècie d'àrbitre estadístic al qual fer-hi referència. És fàcil suposar que no agradaria ni a hotelers ni a conselleries, perquè no en podrien fer l'ús partidari que ara en fan de les suposicions o de les dades parcials, però la resta ho agrairíem. En la suposició que aquest estudi fos possible, almanco deixarien d'utilitzar els sentiments dels clients en profit d'interessos partidistes. El que ja no seria tan fàcil d'objectivitzar és el sentiment de pèrdues empresarials quan descendeixen els beneficis o, simplement, deixen de créixer al ritme habitual dels darrers excepcionals anys. Però aquests plors ja no commouen ningú, a excepció dels afectats distribuïdors de cotxes de luxe.
Pensava que molts d'anys, però, sobretot, molts de drets conquerits, ens separaven de la caduca intromissió religiosa en les institucions civils. Aquests dies, que Nigèria ens mostra la vessant més atàvica d'aquesta intromissió, els nostres escolanets fan partidisme polític (fer política és una altra cosa molt més seriosa) en romeries, processons i parròquies. Pel que es veu, la secularització de la societat és una conquesta democràtica que encara no ens ha arribat del tot. El que va ser batle de Palma, el senyor Fageda, i la que ho voldria ser, la senyora Cirer, no dubten a utilitzar la seva condició de devots en la conquesta del vot. Quan es veu la utilització que en fan, s'entén que la suposada distància dels fonamentalistes només és una qüestió de perspectiva: realment, no són tan lluny.
