Quatre dies sense escriure (les vacances deuen ser una altra
cosa més llarga i profitosa) i sense l'obligació d'explicar-vos el
que he pensat (és un dir), haurien d'haver servit per a pensar més
pensaments o, almanco, arrodonir-los. Ja vos ho dic per endavant:
no crec haver-ho aconseguit. En quatre dies no he sabut discernir
perquè aquest govern de quiques és menys govern que el de
missatgers dels de sempre, i això que he procurat llegir-ho tot. És
vera que no han capgirat l'arxipèlag ni "serà per això de la
desestacionalització" assaltat el palau d'hivern, però la nostra
comunitat és un cagaió de mosca enmig del mapa d'Occident i, per no
tenir, no tenim ni gaseosa per fer experiments.
Segurament, abans de decretar que aquesta guarda no és un
govern, haurem de passar per la vergonya de definir, públicament,
què entenem per govern. Si és el que dinamitza la societat, la
nostra mai havia tengut tant debat, grups de pressió gastant-se els
euros per aconseguir el que abans tenien de franc, ni radicals
moviments de peces per tal de crear opinió, encara que sigui
desinformant. Si és el que encapçala el progrés de la societat,
haurem de convenir, primer, què és progrés. Des d'una perspectiva
d'esquerra clàssica, el progrés ha de ser cultural i econòmic a
l'hora, a més de general per a tota la societat. Aquí "per ser
breu" puc entendre que no s'han fet gaires passes, que se'n podien
fer més de les fetes i menys de les desitjades, però per a
qualsevol anàlisi seriosa hauríem d'establir comparances amb el
passat. Quantitat d'escoles, d'habitatges protegits, de centres
sanitaris, espais protegits, etc. serien les dades objectives per a
qualsevol anàlisi.
Ara bé, si el que s'avalua és l'actitud i el que es demandava
era una posició de dignitat i fermesa al davant dels poder fàctics,
les qualificacions poden ser variades, contradictòries, fins i tot.
Podria ser que quan es parla de desgovern i de mancances, els
interlocutors facin referència a les actituds. Llavonces hi ha poc
a debatre i tot és opinable des de la subjectivitat respectable de
cadascú. Per a mi, la guarda de quiques escaina poc i pon menys i,
fins i tot, demostra certa comoditat en el devenir poruc del seu
quefer. Però això només és una altra opinió.
En el camp de l'opinió tot és relatiu. Com quan, per exemple,
s'avalua la lleialtat de les distintes formacions polítiques, la
fidelitat al Pacte i la vocació de fer un govern i no una
coordinadora de conselleries. Objectivament, tenim proves de
deslleialtat, d'infidelitat al soci i d'insana competència, però
seria opinable si un govern monocolor, com els d'abans, ho era més,
menys o igual, i si això, a més de consubstancial a les formacions
polítiques, és bo o dolent. Opinable.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.