Quatre dies sense escriure (les vacances deuen ser una altra cosa més llarga i profitosa) i sense l'obligació d'explicar-vos el que he pensat (és un dir), haurien d'haver servit per a pensar més pensaments o, almanco, arrodonir-los. Ja vos ho dic per endavant: no crec haver-ho aconseguit. En quatre dies no he sabut discernir perquè aquest govern de quiques és menys govern que el de missatgers dels de sempre, i això que he procurat llegir-ho tot. És vera que no han capgirat l'arxipèlag ni "serà per això de la desestacionalització" assaltat el palau d'hivern, però la nostra comunitat és un cagaió de mosca enmig del mapa d'Occident i, per no tenir, no tenim ni gaseosa per fer experiments.
Segurament, abans de decretar que aquesta guarda no és un govern, haurem de passar per la vergonya de definir, públicament, què entenem per govern. Si és el que dinamitza la societat, la nostra mai havia tengut tant debat, grups de pressió gastant-se els euros per aconseguir el que abans tenien de franc, ni radicals moviments de peces per tal de crear opinió, encara que sigui desinformant. Si és el que encapçala el progrés de la societat, haurem de convenir, primer, què és progrés. Des d'una perspectiva d'esquerra clàssica, el progrés ha de ser cultural i econòmic a l'hora, a més de general per a tota la societat. Aquí "per ser breu" puc entendre que no s'han fet gaires passes, que se'n podien fer més de les fetes i menys de les desitjades, però per a qualsevol anàlisi seriosa hauríem d'establir comparances amb el passat. Quantitat d'escoles, d'habitatges protegits, de centres sanitaris, espais protegits, etc. serien les dades objectives per a qualsevol anàlisi.
Ara bé, si el que s'avalua és l'actitud i el que es demandava era una posició de dignitat i fermesa al davant dels poder fàctics, les qualificacions poden ser variades, contradictòries, fins i tot. Podria ser que quan es parla de desgovern i de mancances, els interlocutors facin referència a les actituds. Llavonces hi ha poc a debatre i tot és opinable des de la subjectivitat respectable de cadascú. Per a mi, la guarda de quiques escaina poc i pon menys i, fins i tot, demostra certa comoditat en el devenir poruc del seu quefer. Però això només és una altra opinió.
En el camp de l'opinió tot és relatiu. Com quan, per exemple, s'avalua la lleialtat de les distintes formacions polítiques, la fidelitat al Pacte i la vocació de fer un govern i no una coordinadora de conselleries. Objectivament, tenim proves de deslleialtat, d'infidelitat al soci i d'insana competència, però seria opinable si un govern monocolor, com els d'abans, ho era més, menys o igual, i si això, a més de consubstancial a les formacions polítiques, és bo o dolent. Opinable.
