Aquest és el títol d'un dels darrers llibres de Harold Bloom, publicada tant la versió original com la traducció al català l'any 2000. L'autor és, sens dubte, el crític literari nord-americà més conegut des de fa una trentena d'anys, la fama del qual s'ha estès també a Europa a partir de la publicació de El cànon occidental, llibre que va provocar alguna polèmica entre nosaltres. Convé, tanmateix, deixar ben clar des d'un principi, que la reputació de la seva obra va quedar ben establerta ja des de la publicació dels seus estudis sobre els poetes romàntics anglesos i títols com The Anxiety of Influence: A Theory of Poetry, Kabbalah and Criticism i Wallace Stevens. The Poems of our Climate (aquest darrer va ser el primer llibre seu que va despertar la meva curiositat, l'any 1983, trobat a una famosa llibreria radicada en la proximitat de la Universitat de Londres, llibreria que recentment ha canviat de mans).
Harold Bloom enguany ha rebut el Premi Internacional Catalunya, un premi que la Generalitat concedeix des de 1989 i que han rebut figures tan prestigioses com Karl Popper, Rostrópovitx, Edgar Morin, Vàclav Havel, Jacques Delors, Doris Lessing, Abdos Salam, Abadallah Laroui, Andrea Riccardi, el fundador de la Comunitat de Sant Egidi, etc. No cal dir, doncs, que, amb aquest motiu, la seva figura ha estat molt comentada als nostres mitjans de comunicació. No estarà de més, també, comentar la seva obra.
Per començar, crec que li hem d'agrair que hagi passat d'adreçar-se especialment a l'àmbit universitari a adreçar-se al públic en general o al common reader. A despit que aquest canvi d'audiència li hagi fet la feina més difícil i hagi provocat reaccions negatives tant per part dels acadèmics com per part també del públic en general, que ha considerat que li volien enfitar les vases amb recomanacions massa literàries i que, en definitiva, el primer prerequisit o la primera condició per a poder dedicar-se a la lectura era la disposició d'un temps lliure amb el qual realment no es comptava (per tenir-lo ocupat "en el millor dels casos" amb altres aficions i trobar-se qui més qui manco fermat al gran show televisiu).
«Una de les finalitats de llegir és preparar-nos per canviar», afirma taxatiu Harold Bloom. Una altra dificultat fonamental, en conseqüència, per a posar-s'hi, ha de ser tenir efectivament algun interès per canviar, cosa que no sembla ser el cas per a la gran majoria del públic, d'allò més conservador, en aquest sentit. En qualsevol cas, siguin o no desfavorables les circumstàncies per a la promoció de la lectura, ningú no podrà dir que el madur professor de les Universitats de Yale i de Nova York no s'hagi esforçat de bon de ver per donar arguments i recomanacions al lector de peu. En menys de 300 pàgines, a Com llegir i per què, Bloom ens recomana alguna obra específica "que considera especialment interessant" d'una quarantena de grans escriptors de narrativa, poesia i teatre, des de Shakespeare i Cervantes fins a Thomas Pynchon i Toni Morrison. I totes aquestes propostes se'ns fan amb un llenguatge planer, ben assequible, gens pretensiós, a l'abast de qualsevol que s'interessi.
