La decisió del Tribunal d'Apel·lacions nigerià de ratificar la condemna a mort per lapidació de la jove nigeriana Amina Lawal ha commogut les consciències de tot el món civilitzat i ha encès els ànims per aconseguir, de manera definitiva, la universalització dels drets humans, més de cinquanta anys després de la seva promulgació.
La condemna a Amina, que en tot cas no es farà efectiva fins el 2004, és un insult a la dignitat humana. A partir d'ara, i fins que els jutges de Nigèria no facin anques enrere, totes les dones del món nomen Amina. I Mallorca, on Gabriel Alomar fou un intel·lectual avançat a l'hora de reclamar l'abolició de la pena de mort, no ha de ser una excepció. S'esperen importantíssimes reaccions arreu del planeta en els pròxims dies no ja per salvar la jove «adúltera», sinó també per aconseguir que casos com aquest no es tornin a repetir. El drama d'Amina Lawal ha de servir per fer una reflexió en general sobre la pena de mort. Els Estats Units, primera potència mundial, executen presos any rere any, i de moment no tenen cap intenció d'abolir-la. Just si el nord-americans donen exemple i acaben amb les injeccions letals i les cadires elèctriques cal esperar que els països subdesenvolupats, sobretot els dominats per la llei alcorànica, comencin a fer el mateix.
També hi ha una qüestió essencial que han de tenir present les organitzacions i persones que reclamen la llibertat d'Amina Lawal: sense suports econòmics i culturals al Tercer Món, i mentre allà hi hagi misèria, esclatarà el fanatisme i l'odi. Cal ajudar aquests estats i concedir-los el dret al progrés. Per salvar Amina "i totes les Amina que vindran" és imprescindible que el poble nigerià superi la fam i la ignorància.
