Potser no és saludable viure dels rancors que s'han enconat en el passat però també em sembla igual de nociu, per a certes coses, practicar permanentment l'amnèsia. Dic tot això perquè no hem d'oblidar que quan a Madrid governava el PSOE i aquí governava el PP, l'oblit sistemàtic en què ens sotmetia el govern central era gairebé insultant. Ho revestien amb una capa de vellutada progressia i parlaven que havíem de practicar la solidaritat territorial, especialment amb els andalusos i extremenys, amb els gallecs no calia tant. Així, mentre unes comunitats autònomes rebien inversions pel broc gros, aquí, amb l'excusa que érem els més rics, havíem d'anar amb les precarietats més absolutes. Precarietat en carreteres, en depuradores, en sanitat " qui no recorda Son Dureta única i estibada, no és que les coses hagin canviat molt ara" en educació on no es treballava ni en infraestructures, es va parir una reforma sense preveure'n les necessitats materials, ni tampoc eren gaire primmirats en la qüestió de la normalització lingüística. Hi va haver un temps, curt en què es produí la correspondència política i el PP de Madrid es va dedicar a desballestar la vella guàrdia, les pràctiques de la qual els era un impediment per presentar"se nets i impol·luts davant la cort de les Espanyes. En Cañellas va ser aquell anyell sacrificat a la voracitat d'uns déus inconeguts i que els atorgà la pàtina de tropa presentable. Eliminada la vella guàrdia desmamaren els cadells de l'amo i se'ls feren seus. Era una estampa bucòlica. En Matas, com ara amolla indefenses tortugues, presentà a bombo i plateret el Règim Especial per a les Illes Balears, que era com aquell llibret i aquell rosari que dúiem a les mans els que durant els meus temps, i potser fins fa poc, férem la primera comunió. Un simulacre, un voler mostrar una cara pietosa a través d'aquelles andròmines. Un decorat de cartopedra. I acabaren alguna inversió que els socialistes, amb l'aigua al coll, havien projectat. I ens prometeren autopistes i, simbòlicament inauguraren un tren que no duia enlloc perquè no feien comptes afegir"hi cap travessera. Una dona embarassada havia d'anar a parir a l'Hospital d'Inca i, si no acceleren una mica, ni tal sols podran operar, l'antany nasciturus, de fimosi, si arriba al cas d'haver d'exercitar l'eina. Negociaren unes pèssimes transferències d'educació... Però el poble no anà d'autopistes, ni de trens que no duen a enlloc i aquell llibret i aquell rosari d'estampa de primera comunió que l'anomenaren Règim Especial els semblà com una profanació d'allò que havien cregut i practicat.
Ara torna a haver"hi disfunció. Allà manen uns, aquí uns altres. I no hi ha doblers per carreteres si no volem fer les autopistes, i tot ens ho han de mesurar com si fos, com sempre, Madrid una madastra i nosaltres un desvalguts diabètics. I volen recuperar la que antany fou la joia de la seva particular corona, quan aquí arrassaven i allà perdien estrepitosament. I per això concentren totes les energies en una estragègia que pot ser un tant equivocada i que denota el seu nerviosisme. Tots, tots, des dels ministres fins als secretaris d'estat, passant per l'oficina de turisme de l'ajuntament de Palma, s'han posat d'acord, ni que entonassin el seu Asereje particular " inintel·ligible, per altra part" tot dient que la temporada turística ha estat nefasta i que d'això en tenen la culpa els del Pacte de Progrés perquè han aprovat l'ecotaxa, un impost que diuen que és il·legal, gravós, etc. I fan un discurs populista tot amagant les veritables raons. Criden com aquell pastor del conte que deia allò de què ve el llop, que ve el llop. Amaguen, perquè no ho diuen, que el turisme ha baixat perquè hi ha crisi econòmica a Europa, a l'Europa que ha presidit Aznar, com ha baixat la borsa, per exemple, i quan hi ha crisi una de les primeres coses que restringeixen les famílies són l'oci i els viatges (anaven tant a passejar els mallorquins dels anys 70?); i si no volen l'ecotaxa no és perquè sigui gravosa, ho és més la taxa aeroportuària que han aprovat des de Madrid, sinó perquè el govern de les Illes Balears té un ingressos que Madrid no controla, no ens el cedeix, com ens cedeix una part de l'IRPF. No hi pot ficar cullerada; ni tan sols ho pot quantificar. I això els dol, que no ens puguin fer els comptes, a Madrid els mata, els mata de gelosia. Ara posaria messions que els del PP són incapaços, a la campanya electoral propera, de prometre que eliminaran l'ecotaxa. L'illot de juevert, quan era un ermàs enmig del mar, ningú no li feia cas. Quan mitja dotzena de marroquís hi anaren a fer un poc de cumbayà patriòtic, varen treure les fragates i tota l'orquestra militar. Nosaltres, sempre que hem estat un ermàs enmig del mar, no ens han fet puta cas, ara, que potser som un valor simbòlic de la seva derrota, diuen que ens estimen i ens esmenten a tots els programes. I armen fragates dialèctiques i holocàustiques per reconquerir"nos.
