Quan manquen només nou mesos per a les properes eleccions municipals i autonòmiques, es fa cada cop més clar el distanciament d'Unió Mallorquina de la majoria de partits de l'esquerra que componen el Pacte de Progrés. Només la sintonia, a vegades més bona, a vegades no tant, però sovint efectiva, entre el president Antich i la presidenta Munar ha permès superar entrebancs i esculls difícils. No es pot dir el mateix de les relacions unionistes amb PSM, EU i Els Verds. Dins el Consell de Mallorca els consellers d'UM semblen anar per un costat, mentre que els del PSM van per l'altre. Almanco aquesta és la imatge que s'ha donat durant anys. I els problemes en el govern municipal de la ciutat de Manacor també són prou aclaridors sobre aquesta situació. Dins UM hi ha molt de mal humor per l'ofensiva que pateix el batle manacorí, Miquel Riera, per la qüestió del passeig de na Camel·la. Els unionistes parlen «d'injustícia», ja que, segons afirmen, han fet molt per la protecció del medi ambient de Mallorca i per protegir-ne al màxim l'ordenació territorial, i veuen del tot injustificades les crítiques que rep la seva gent.
Aquestes estirades fan pensar que durant la present legislatura UM i part de l'esquerra no han sabut superar la desconfiança mútua. Sovint els prejudicis han pogut més que els fets. Per molts progressistes, Munar i el seu partit són massa de dretes i, conseqüentment, a vegades han de ser estigmatitzats. Aquesta línia de comportament no és bona per a ningú dins el Pacte. S'apropen els temps en què s'haurà de renegociar tot i les ferides d'ara es podrien fer insalvables d'aquí a pocs mesos. L'equerra ha de reflexionar aviat o, quan arribi l'hora de la veritat, ja podria ser tard.
