Una altra vegada les Illes Balears hem quedat fora de les inversions culturals del Govern central. La Comissió de l'u per cent cultural va aprovar destinar aquest percentatge dels pressuposts generals de l'Estat a tota una sèrie de projectes presentats per les distintes comunitats autònomes, mentre se'n deixaven d'altres fora del finançament, entre els quals tots els de les nostres Illes.
És possible que un cop estudiades les diferents propostes, la Comissió consideràs prioritàries les inversions proposades per altres indrets, la qual cosa explicaria la no-inclusió de cap projecte nostrat dins el paquet pressupostari. El que no s'entén, emperò, és que ja l'any passat succeís el mateix. Que un any no ens toqui res és comprensible, però que això passi un any sí i l'altre també resulta, com a mínim, sospitós. Tal volta pensin que com que aquí tenim la renda per càpita més alta que els altres ben bé ens ho podem pagar nosaltres, o que, tal com deia Felipe González, els balears no tan sols no hem de rebre cap tracte fiscal diferenciat, sinó que hauríem de pagar per viure aquí, o que, com que ens vàrem atorgar un govern de signe oposat al de Madrid, ja ens apanyarem. No ho sé, però el que és cert és que, amb l'excusa del nostre suposat millor nivell de vida, els diferents governs espanyols que s'han succeït, sempre han evitat que disposem d'unes inversions del mateix nivell que els altres.
No comprenen, o no volen comprendre, que, com mostren tots els indicadors, la renda familiar balear es troba molt mal repartida, la qual cosa significa que aquesta suposada balquena només és per a uns pocs. Tampoc no entenen, o no volen entendre, que si pagam els mateixos imposts que qualsevol altre, tenim també el dret a gaudir dels mateixos serveis, la qual cosa en aquests moments és lluny de complir-se. I tampoc no comprenen, o no volen comprendre, que no ens podem pagar les coses nosaltres sols, precisament perquè els nostres doblers se'ls han endut ells.
Si sol·licitam inversions en infraestructures, doblers per al transport públic, amb especial atenció al ferrocarril, o volem entrar en la repartidora de l'u per cent cultural, no feim més que demanar que una part dels doblers que hem pagat en imposts ens sigui retornada en forma de benestar per al conjunt de la població, que per això es paguen, els imposts. Com és possible que els andalusos, castellans i madrilenys gaudeixin de la línia de tren d'alta velocitat entre Madrid i Sevilla i a nosaltres se'ns neguin les ajudes suficients per reobrir les línies de tren que ens varen tancar fa uns anys de manera unilateral? És que els sevillans paguen més que els mallorquins a l'Estat, o és justament a l'inrevés?
Per solucionar aquesta situació només hi ha dues sortides. O bé el Govern central de torn és capaç de considerar per igual tots els seus ciutadans, sigui quin sigui el lloc en què habitin, l'idioma que parlin i els governants que s'hagin atorgat, o bé ens ha de deixar a nosaltres mateixos la capacitat d'administrar els nostres propis imposts. Com que no tenc gaire esperances que es pugui complir la primera possibilitat, opt per la segona. No estaria malament, per tant, que els partits polítics balears s'asseguessin i consensuassin una reforma de l'Estatut que contemplàs l'assumpció d'un concert econòmic amb l'Estat, tal com ja en gaudeixen el País Basc i Navarra, que ens permetés administrar els nostres propis imposts i negociar amb el Govern central una quantitat a pagar pels serveis no transferits. Així no ens caldria haver d'implorar una ajudeta per obrir una línia de tren o una subvenció per millorar les carreteres. Ja ho pagaríem nosaltres.
