Aquestes línies són un agraïment a tots els marxaires del Güell a Lluc a peu, persones anònimes que cada any emprenen un llarg i difícil camí cap al monestir de Lluc.
Aquell vespre no importa qui som ni d'on venim, les diferències que hi pugui haver entre nosaltres desapareixen i simplement ens convertim en pelegrins amb un objectiu comú. És això el que fa que els marxaires desprenguin un esperit de solidaritat inexplicable.
Enguany, al nostre camí ens vàrem trobar amb moltes persones disposades a ajudar-nos, però en especial volem subratllar la presència d'en Joan, un home que no sols ens va guiar per les dreceres de la muntanya, sinó que ens va donar ànims quan crèiem que no arribaríem i que fins i tot va utilitzar la seva força per ajudar-nos quan la nostra començava a mancar-nos. Creim que és laudable el seu comportament, reflex de l'esperit dels marxaires. Del Güell a Lluc a peu és més que un símbol de mallorquinitat, és una oportunitat per oferir el millor de nosaltres i conèixer aquella faceta altruista que tots tenim a l'interior. Gràcies per aquesta lliçó d'humanitat.
