Sempre he tengut clar que els maniqueismes són tan falsos com perillosos. Sovint, els que fan servir la senzilla divisió de «bons i dolents» s'autoincorporen automàticament al grup dels bons, i després s'encarreguen d'explicar"nos el perill que ens amenaça si el món caigués en mans dels malvats.
Quan he llegit l'article del «diputat inquer del PSM» no he pogut evitar recordar qui governa totes i cada una d'aquestes illes des de fa un grapat d'anys. Antoni Alorda no té cap problema a l'hora d'omplir"se la boca d'expressions com «impactes ambientals, l'especulació, la insostenibilitat», i altres herbes que evoca quan es refereix al macroprojecte de parc temàtic a Inca. Que no m'entengui ningú malament. Tenc molt clar que aquesta burrada és inadmissible a la Mallorca saturada i malalta d'èxit que patim. Emperò crec que convé recordar al senyor Alorda que Mallorca, per si no se n'havia adonat, ja és un parc temàtic. Pensa que tots els mals que ens afecten són a causa de Pere Rotger o simplement ens ho vol fer creure?
Pere Rotger governa Inca, però el partit del senyor Alorda forma majoria «de progrés» des de l'any 1995 al Consell de Mallorca, i majoria «de progrés» des de 1999 al Parlament balear. He escrit moltes línies per donar la benvinguda als canvis que ha impulsat aquesta majoria en els darrers anys, però no ens enganyem: han estat iniciatives tebes, llargs debats, bones intencions, i poca cosa més. Ja sabem que el PSM no pot respondre de partits encimentadors com PSOE i UM, però està obligat a exigir més als seus socis a les diferents institucions, i a ser més coherent on governa. Santa Maria del Camí, i encara no ho hem vist tot, no és un exemple de la sostenibilitat que preocupa Alorda, i no vull ni recordar la posició real del seu exbatle i ara conseller d'Agricultura quan arribà «l'hora de la veritat» d'aplicar l'ecotaxa. Antoni Alorda també hagués pogut firmar l'article contra el parc temàtic com «el conseller del CIM que juntament amb els seus companys preocupats per la sostenibilitat votaren a favor dels camps de golf, o el conseller del CIM que quedà bocabadat i atacat de banyes quan Munar feia la moratòria que el PSM no fou capaç d'impulsar». Durant els ja 7 anys de govern al Consell, i tres a la comunitat autònoma, s'han batut rècords de consum de territori anual, d'increment de places turístiques i residencials, de consum energètic i d'aigua. Sabem el llegat que va deixar el PP, i la tasca impagable a favor de l'encimentada que fan alguns dels seus batles a determinats municipis. Però no ens véngui amb romanços. Vostè cobra un sou per forçar acords i polítiques coherents amb el que predica, i per exemple fent reflexionar els seus companys de pacte sobre la necessitat de destrossar un tros de muntanya a Calvià (que casualment era verge, vés per on) per fer una sortida de l'autopista als rics que viuen a Bendinat, i que no poden recórrer 500 metres més per agafar la que hi havia fins ara.
Qualsevol dia d'aquests, la piscina de Pere Rotger que no tenia llicència o el gual que concedí a una perruqueria seran la causa de la passada de rosca que ha viscut aquesta terra.
«La Mallorca que volem» era un lema recurrent quan no governaven. Ara, en tot cas, la Mallorca que volíem, però no hem sabut aconseguir.
