Mentre alguns veins de Mallorca, més adeptes a això de l'ecologisme, s'esforcen amb cubetes de plàstic, túrmix i receptes minerals per crear un compost que no mati els cossiols i elimini els residus orgànics de la casa, a altres indrets s'ha anunciat una nova fase en la carrera del urbanites conscients per integrar-se en l'entramat del cosmos. No és de més, vist que som dels europeus que més fems orgànic produïm, uns dos quilos per dia per cap, diuen. La nova moda, que faria molt per canviar per sempre l'olor que enrevolta les estacions de transferència i Son Reus, acosta els ciutadans a aquell dos per cent de la població europea que viu de la terra. No, no es tracta d'agafar la bossa de peladures de melo i pedalar cap a la granja més propera, sinó introduir un element rural a les cases de la ciutat, en la forma d'una gallina. Al nord d'Europa han descobert, o més bé redescobert, que els animals de granja s'alimenten amb gust de coses com restes de fruita i pa, la peladura de formatges i retalls d'ensalada i llegums. Mentre aquí encara no ha desaparegut del tot, almenys als pobles de les Illes, el galliner on es buida aquell poal de plàstic de tota la vida on sempre han anat a parar les sobres de la cuina i la taula. I al nord d'Europa ocupen classes de cap de setmana sencers amb explicacions sobre aquesta revolució ecològica. Per dir la veritat, ho és, una mica revolucionari, per a molts dels urbanites nòrdics estar en tanta proximitat amb una gallina viva. Per això els cursets. I ara ho acaben d'arrodonir, a una ciutat propera d'Amberes, on han près la passa, molt lògica, de repartir gallines, una per a cada casa. Tot un aconteixement, accentuat pel fet que les aus repartides començaren a morir-se una rere l'altre l'endemà del repartiment... per decepció dels escèptics, no va tenir res a veure amb els restes de cuina que els donaven, sino amb una infecció que totes ja portaven. L'ajuntament llavors va repartir antibiòtics i alguna gallina nova, i ja els tens tots engreixant el dinar de nadal. Si ha de pegar aquí, val més que pegui abans els galliners que tenim desapareixin, i ja no haurem d'aprendre tot això del túrmix i el sac de plàstic negre.