Ja tenim la Trasmediterrània convertida en empresa privada. Relativament. Per ser més precisos caldria dir que l'han privatitzada per donar"la als que combreguen amb les idees del govern nacional (PP) perquè així no estarà sotmesa a cap control polític, per indirecte que sigui, emparant"se en que són coses del negocis privats. I perquè se l'hauria de controlar políticament? Total, és una línia de transport marítim, no? Sí, i també és la flota insígnia del procés de valencianització econòmic de Balears. Quan aquest mateix diari que el lector té entre les mans començà a fixar"se en allò que anomenà com la «valencianització» de la vida econòmica, política i cultural balear, gairebé tothom s'ho va prendre amb, com a molt, un somriure de condescendència o, més habitualment, amb clares mostres de befa. Al cap d'un parell d'anys, ja ningú, excepte els impulsors, dubtava de les intencionalitats valencianitzadores. I aquests, els impulsors, no és que en dubtassin, clar, és que ho dissimulaven tot el que podien. En què consistia aquest procés? Doncs, grosso modo i exclusivament per la part econòmica (també tenia, i té, la vessant cultural i social ja comentada en d'altres ocasions): ofegar qualsevol possibilitat d'eix econòmic catalano"balear des de la València conservadora, amb ajut enorme del govern conservador de José María Aznar, amb l'objectiu (en bona part ja aconseguit) d'enfeblir Catalunya en favor de València, i de passada, així, que la capital, Madrid, s'enlairàs cada vegada més, que és el que està passant mentre Catalunya està en declivi. El desembarcament econòmic a Balears requeria d'una via financera que necessitava de la complicitat política. Cap problema. La primera eren les caixes valencianes. I la segona estava assegurada per la connexió personal entre els presidents valencià, Eduardo Zaplana, i el balear, Jaume Matas. Avui tot dos, quines coses que passen, ministres d'Aznar. El 1999 molta gent degué pensar que, amb el canvi de majoria política a Balears, aquell «perill» (entre cometes, i que cadascú ho vegi com un perill o com una benedicció, segons li vagi o pensi) s'havia esvaït. Res més lluny de la realitat. Mai com ara el procés de valencianització havia estat tan present. Mentrestant, aquells que suposadament l'havien d'intentar aturar, o això deien, se n'han oblidat. En aquest tres darrers anys hem vist com les caixes d'estalvi valencianes han seguit el procés de penetració, menjant"se importants quotes de mercat de la caixa de referència balear, la d'Estalvis, la qual, sota la presidència de Miquel Capellà intentà fer front a tot aquest estat de coses i així li anà, al pobre home, que se'l carregaren en favor que controlassin Sa Seva els que sempre l'han controlada. Les mateixes caixes han desembarcat també en importants empreses relacionades amb el negoci turístic les quals, coses de la vida, són les que han donat canya llarga al Govern del Pacte de Progrés aquest tres anys. I, ara, la Tras, és participada per les mateixes caixes i el Grup Matutes el qual, més coses de la vida, era el primegeni propietari de les oficines que a les Pitiüses, amb un parèntesi intermig, han acabat per ser controlades per les «llevantines» caixes. I pareix, vist, oït i llegit aquest dies els mitjans de comunicació que ningú no ho vol veure, però tot fluxe comercial necessita de transport. Qui controla el transport, decideix l'orientació del flux. Si va, posem per cas, més cap el nord, Barcelona, o més cap el sud, València. Si la Tras fos pública, qualsevol futura política adoptada per anar més intensament cap a València, i anar oblidant Barcelona, seria susceptible de crítica política i, algun llunyà dia, de possible rectificació per part d'un hipotètic nou poder. Privatitzant"la perquè la controlin aquells que són amics, s'assegura que el procés no s'aturi. Mecions: d'aquí no molts d'anys hi haurà més mercaderies, passatgers i línies cap el sud que cap el nord. Ja ho veuran. I la corona de tot el procés, no ho dubtin, el tendrem d'aquí deu anys: serà un goig anar a València amb la Tras, prendre l'«AVE levantino» fins la capital i extasiar"nos allà amb les millors Olimpíades dels darrers deu mil anys, si és que no ens quedam aquí, a la submissa sub"seu palmesana del poder valenciano"madrileny, mirant les proves de vela.