Aquest estiu és molt diferent als dels darrers quatre o cinc anys. Hi ha alguns empresaris que es dediquen a repetir-ho, però, com podreu comprovar, no en el sentit que seria autènticament notícia. Això de la crisi, amb una taxa d'atur que no arriba al 5% i que és la més baixa de l'Estat, és una ridiculesa. Per captar la diferència, hauríem de fer un exercici d'hemeroteca i recuperar els titulars dels anys anteriors: restriccions d'aigua i amenaça ben present que no n'hi hagués prou per al consum dels ciutadans; Gesa advertint que no tindria prou potència com per abastir Mallorca i el tall conseqüent que venia a confirmar la por; malestar ben visible entre els residents per l'excés de cotxes a les carreteres i sensació d'angoixa als nuclis urbans i a la costa... Totes aquestes plagues venien acompanyades d'un altre titular: «Mallorca torna a batre tots els rècords d'afluència turística». El Govern, si no orgullós per la recuperació de qualitat de vida, n'hauria d'estar content. S'hauria demostrat que les coses es poden fer d'una altra manera sense fer malbé l'economia de la immensa majoria dels mortals, que és l'única que ha d'interessar un Govern democràtic. No obstant això, Antich, Sampol, Grosske i Rosselló i "per què no?" Munar es limiten a donar un missatge de resposta a la cançoneta dels de sempre sobre la crisi. La desmenteixen i prou. Si no hi ha crisi, no passa res. Tampoc no seria mèrit seu. L'autènticament important hauria de ser la recuperació d'uns certs paràmetres de normalitat. Ells sabran el que fan, però, actuant així davant l'afició desdibuixen el presumpte projecte del Pacte de Progrés. El mateix es podria dir respecte de la construcció i dels seus oficis auxiliars. La reconducció d'aquesta activitat a uns ritmes de normalitat no s'ha de plantejar només com una defensa del territori i del medi ambient. També sabem quin ha estat el patiment els darrers anys dels que hem hagut de menester un llanterner, un fuster, un electricista, un pintor o un picapedrer. A part d'anar a preu de canari jove, s'havien (i s'han) de fer rogatives perquè venguessin a ca teva. La qualitat de la feina també se'n veia afectada. El Govern només respon a les xifres econòmiques del PP. Sense voler, està jugant en el seu camp en lloc de mostrar l'alternativa, que era el seu sentit quan es constituí.