Bèlgica ha oferit una oportunitat per recordar un episodi trist de fa 105 anys que definia la seva relació amb les terres africanes que va colonitzar. Era 1897 i s'organitzava una exposició colonial prop de Brussel·les... El Congo Belga era la cacera privada del seu rei i l'elit belga de llavors va trobar oportú dur des d'Àfrica una mostra del que era allò. Varen fer una reconstrucció estranya d'un poble congolès i varen dur dues o tres-centes persones amb indumentària i utensilis per muntar un museu vivent. Era quan Bèlgica muntava el que encara ara és el museu africà més gran d'Europa, un dinosaure del segle XIX que ningú no sap gaire bé com modernitzar. L'escàndol es va armar quan es varen trobar que el públic belga tirava menjar a les persones integrades a la mostra... Doncs aquests dies s'ha obert una exposicó «humanitària» a una de les grans propietats belgues, on un grup de pigmeus Baka del Camerun ballen i canten, per a escàndol renovat d'una part del públic. Els organitzadors diuen que la intenció és informar el públic dels problemes com la deforestació que afecten el Camerun. Donen, diuen, una tercera part dels fons que es recapten a organitzacions que destinen ajuda humanitària a Àfrica... Els crítics apunten que hi ha maneres d'ajudar els pigmeus a superar els problemes que tenen sense fer-ne una exposició. Demanen si es consentiria fer una exposició de gent que viu al carrer, de drogoaddictes, de qualsevol comunitat marginada europea, amb la pretensió de recaptar doblers per ajudar-los. Mentrestant, el diari belga De Morgen ha entrevistat els africans de l'exposició, que s'han mostrat sorpresos de ser al centre d'una polèmica: «Un zoo humà? Oh, Déu meu», comentava un. No fa llarg el progrés que hi hagi hagut en alguns aspectes de la nostra visió del món en aquests 105 anys.