Amb el respecte degut: senyor Pascual, president d'Spanair, si vostè considera que rectificar és de savis i ofereix aquest qualificatiu als membres del nostre govern a canvi de la retirada de l'ecotaxa, quina valoració estaria disposat a oferir al govern central a canvi de la retirada de l'augment de les taxes aeroportuàries? O no és el mateix? I, si no és el mateix, què el fa diferent? L'adscripció ideològica, la quantitat afegida al cost d'un paquet turístic o, simplement, la literatura vessada per cada cas? Si és el darrer "i no tenc perquè pensar que vostè és una altre submarí d'una dreta amb síndrome de rei destronat", alhora que demana la immolació del Pacte de Progrés, hauria de demanar comptes als que han fet arribar el debat més lluny del que la prudència aconsellaria. Llavonses creuré (digau-me crèdul) que la seva actuació és estrictament empresarial i els seus consells conseqüència de l'anàlisi econòmica. Mentre no albiri equanimitat en les seves reflexions, afegiré el seu nom a aquesta nova ONG, Amb el PP fèiem el que volíem, tan de moda entre les classes acabalades, vulgarment dites «pudentes».
Sembla que l'ONU entén l'equanimitat com l'equilibri entre la veritat que n'ofendria un, Israel, i la mentida que faria befa de l'altre, Palestina. Així, a mitjan camí, elaboren un «informe» sobre els fets de Jenín (sense poder-hi anar per prohibició del govern «democràtic» d'Israel) en què no s'afirma que hi hagué una massacre, però tampoc no es nega que es produís. Un pastiche fet amb notícies de premsa, retallades de declaracions i informes oficials. Amb tota sinceritat, de l'ONU no esperava un deslletament de la doctrina Bush, però tampoc que es gastin els diners a penjar-nos un xumet i fer-nos creure que alimenta. Demanar un poc de dignitat a aquells que els negaren l'entrada al lloc que havien d'analitzar, era el mínim.
Acaba el curs polític "els consells de ministres, de govern i d'assimilats" i el curs de nosequè "perquè n'hi ha dels que fan vacances que no se'ls nota la feina", i ens amenacen imatges d'allò que en diuen refrescants: el senyor Aznar amb banyador, el senyor Antich sobre la bicicleta, na fulaneta i en fulanet (sempre són noms que no em diuen res, si és que m'han de dir, que aquesta és una altra) amb el carret de l'aeroport ple a vessar, alineacions dels personatges «de sempre» fotografiats en una festa estiuenca, com si fossin amateurs del canapè i no destacats professionals de la vacuïtat, etc. Tot molt refrescant, com es veu, si arribam a l'enteniment que refrescar no és mitigar la calentor. Una calentor, no ho sé, però una calrada els hauria de venir als membres del Consell Consultiu, que han necessitat mig any per a revisar la Llei de parelles, i ens han aglapit les vacances sense poder-la promulgar. El curs que ve?
